Sistemes costructius

Pòrtic: composat per dos pilar i un element horitzontal, una jàssera o dintell recolzat. És l’element estructural bàsic, la successió des quals serveix per cobrir una superfície i fer de d’estructura.
Arc: treballa a compressió.
Llum: distància entre elements.
Formigó: barreja de quatre components que quan s’asseca te una capacitat de càrrega determinada. Components: Ciments, sorra, aigua iàrid. Formigó armat: amb ferro a l’interior.
Morter: fet de ciment, sorra i aigua. Morter de calç: es substitueix el ciment per calç.
Murs de contenció per gravetat: el mur ha de ser més pesat que la massa que té que suportar. deformacions: enfonsar-se -solució: posar més base-, desplaçar-se -posar una ungla o contrafort-, tombar més inclinació i mes base o prolongar la base (en el que te elgancho)
Paret de carrega: ha de ser capaç d’absorbir la càrrega de l’edifici i traspassar-la als fonaments. Material: qualsevol que es comporti bé a compressió de pedra, formigó, gero.
Façanes: pell que delimita el nostre edifici amb el carrer, o pati interior. Ha e ser bon aïllant tèrmic, acústic i ha de protegir de la humitat. Materials: gairbé tots, com formigó, ceràmica, vidre, plàstic
Bonavista: contra paret ceràmica, donar gruix a la paret. Es important per on ve la llum perquè tingui referència del bonys
Reglejat: passar regle i la planimetria es perfecta, pla continu i regular.
Forjat unidireccional: aquell que esta composat per biguetes paral·lels i totes en la mateixa direcció, la carrega la transporta als dos extrems. Entre biguetes poden posar-se revoltons o bovedilla ceràmicao casetó ceràmic
Coberta transitable: tan la transitable com la no transitable són cobertes planes. La transitable ens permet utilitzar el pla gairebé horitzontal per fer activitats.
Forj at: pla horitzontal sobre el qual desenvolupem activitats.
Plasticitat: caracteristica d’un elemetn de quedar-se deformat un cop se li ha deixat adalpicar carrega a sobre
Mampara: divisio interior lleugerasmpre en sec habitalment en fusta o en vidre
Jàssera: element horitzaionatl de carregta quwe absorbeix pes i la redistribueix habitualment per deixar epsai lliure per sota.
Hidròfug: capacitata de resitenci a alaigua:
Tracció: amb dibuix i dos fletex
Pendeig: deformacio elelmt estructual a cause de sobrecarrega.

Minvell: unió entre un pla horitzontal i vertical protegint la junta d’aquestsdos.
Patologia: malalties deteriorament de ledifici d’un edifici, com aluminosi, carcoma, porten al
Coberta: elemnt k tnaka ledifici per la partr superirios
Escales: comunicacio entre difetens alzades de lefidici
Zuncho/cèrcol: unio del forjat entre paret de carrega o elemtn vertical. Materials mab ferro soldatr o amb formigó es reompler un motllo.
Envà: divisió interior d’una planta, no ésestructural. Materials: pladur, totxo lleuger, mampares com envà lleuger.
Fletxa: mesura del pendeig respecte el punt mes desfavorable.
Carener: línia superior duna teulada inclinada.
Ignífug: capacitat de resistència al foc.

ESTINTOLAMENT
Estintolament: provocar un pas en una paret de càrrega. No es pot fer a façana. S’ha de fer amb discreció. Per fer la operació hem de tenir laautorització escrita del veïns (es notifica per burofax). Qualsevol veí argumentant-ho pot cancel·lar la operació. Comporta un risc enorme, pot enfonsar-se l’edifici. Si ho fem, un tècnic se n’ha de fer responsable. Com fer-ho: determinar el tipus de forjat El forat produït no haurà de ser major de 2 m d’amplada.
Condicionants:
1. el sentit de l’estructura: forjat unidireccional o bidireccional (si ésbidireccional funciona amb parets de càrrega, si el forjat és reticular funciona amb pilars)
2. Què hi ha sobre del pis (coberta o altres pisos). El risc serà major quan més inferior sigui el pis, el canto (alçada) de la biga seria tan gran que no podríem passar pel pas creat.
3. Què hi ha a banda i banda de. Poder el veí a fet la mateixa operació (per això és important notificar els veïns,...