Situaciones de adversidad y psicosis. (catalán)

Situacions d’adversitat i psicosis. Quin impacte tenen sobre el desenvolupament de les capacitats de la cognició  social?

Marta Reverté Bel
Pràcticum del curs 2009/10
Facultat de Psicologia
Departament de Psicologia clínica
Índex
1. Introducció................................................................................................3

2. Constructe de la cognició social –emocional...........................................3
2.1. Cognició social en psicosis............................................................4
2.2. Model de Ochsner: el processament social emocional..................5

3. Efectes a nivell psicològic sobre els mecanismes de la cognició social en l’exposició a l’estrès. Adversitat sobre la maduració en la cognició social.3.1. Estrès............................................................................................13
3.2. Esdeveniments vitals estressants i infància..................................14
3.3. Apego........................................................................................16

4. Repercussió neurobiològica. Modificació de l’expressió gènica.
4.1.Psicobiologia de l’estrès..............................................................20
4.2. Interacció de l’estrès amb la psicosis i la cognició social..............22

5. Conclusions...........................................................................................25

6. Referències.........................................................................................26

1.Introducció
Ja des de la seva concepció la esquizofrènia ha estat concebuda com un desordre social i cognitiu. Es un trastorn problemàtic perquè afecta molt al funcionament social de la gent afectada, impedint que aconsegueixin fites com tenir millors feines, viure en una bona casa o trobar parella. Per tant es pot afirmar que el deteriorament social i afectiu es un tret característic d’aquestamalaltia. La cognició social es veu molt afectada en persones amb aquest trastorn. Dins d’aquesta cognició social, les dos àrees més estudiades han estat la percepció d’emocions i la percepció social, ja que, com veurem més endavant, son constructes que van lligats.
D’altra banda, l’estrès i el trauma infantil son un dels factors de risc ambientals en l’esquizofrènica i l’edat adulta. Hi ha un grannombre de malalts d’esquizofrènia que presenten un trastorn comòrbid que indica que la prevalença de traumes infantils és elevada en aquesta població. Per això el que es pretén en aquest article és explicar més detalladament com aquest factor de risc que és l’estrès i el trauma interacciona amb la cognició social en l’esquizofrènia.

2. Constructe de la cognició social – emocional
La cogniciósocial ha estat definida de moltes maneres, però per al propòsit d’aquest article la més adient es: “operacions mentals sota les interaccions socials, que inclouen la habilitat humana de percebre les intencions i disposicions dels demés i els processos que serveixen per respondre al comportament dels individus de la mateixa espècie. En particular, els processos cognitius elevats que serveixen perrespondre als comportaments socials extremadament diversos i flexibles que son vistos en primats.” (Pinkham, 2003).
Dintre d’aquest constructe es troba la teoria de la ment, que es una expressió usada en ciències cognoscitives per designar la capacitat congènita dels éssers humans per atribuir pensaments i intencions a altres persones (de vegades, entitats). Així, quan un subjecte intel·ligentestà dotat d’aquesta capacitat s’entén que pot comprendre i reflexionar respecte a l’estat mental de sí mateix i les demés persones properes i que també pot percebre, reflexionar i comprendre les sensacions pròpies i dels altres, aconseguint preveure el comportament humà. Aquesta capacitat de percebre compren un conjunt de sensacions, creences, emocions, etc.
En l’esser humà, aquesta teoria de...