Sobre la noción de “Recurso Natural”














Sobre la noción de “Recurso Natural”
Luis Urteaga









El text que em disposo a comentar , Sobre la noción de "recurso natural" (1999) , tal com el seu nom indica, ens proporciona una visió general i centrada en la evolució del concepte de recursos naturals i sobretot en la evolució i aplicació que aquests han tingut al llarg de la història. Al cap i ala fi, podem observar com a mesura que canvia la concepció de recurs natural juntament amb el marc, polític, social, ambiental i econòmic, en va canviant aquesta aplicació.
L'autor, Luis Urteaga, Catedràtic de la Universitat de Barcelona, es centra en el marc cronològic d'entre mitjans del segle XVIII a les primeres dècades del segle XX en la seva especialitat i en conseqüència, també, en aquesttext, i l'estructura en una breu introducció comentant el ja dit, seguida d'un repàs de la concepció dels recursos naturals dividit en sis punts.
Què són els recursos naturals? Partim de la base de que els recuros naturals son "una determinada propiedad del medio que ha sido evaluada". Entenem que aquesta definició engloba un ventall molt ample de interpretacions, possiblement totes ellescorrectes, pel que fa al significat de les propietats del medi. A la meva forma de veure-ho, es refereix al que serien els materials i energies que (com l'autor també esmenta en una definició més antropocèntrica), exerceixen una funció per a les capacitats humanes. Normalment jo, personalment intento evitar la parcialització de les definicions quan es basen en visions antropocèntriques o etnocèntriquesperò ho veig inevitable en aquest cas des del moment en que estem definint "recursos naturals" per que tot i que el fet re recórrer a materials o energies i per tant, disposar de recursos no és tan sols humà, entenc que ens referim a "naturals" com a una manera de referir-nos a l'entorn que existeix tal com el coneixem sense haver estat obra dels humans. Tot i això em reafirmo en que crec en unadefinició diferent del que es considera natural i el que no.
A l'inici , l'autor estableix el fonament del canvi de la visió i aplicació dels recursos naturals parlant sobretot de la diferència que va marcar la industrialització en la forma de pensar. "La economia preindustrial ha sido apropiadamente definida como economía orgánica". Amb aquesta afirmació, Urteaga ens comença a explicar el modeld'economia basat en la visió dels recursos naturals com a un fluxe, el que anomenarà una economia orgànica. Aquesta teoria es basa en la visió dels recursos naturals com a "manantiales de riqueza". D'aquesta forma els recursos necessaris per a la supervivència dels humans i per a abastir el creixement demogràfic anirien sent renovats garantint així una existència sostenible. Si portem aquestaeconomia a l'extrem veiem que te un "sostre teòric" en que ja no quedaria territori per utilitzar com a font de riquesa i per tant deixaria de ser sostenible un creixement. Per aquest motiu també és correcte parlar de com podria existir un "augment sostingut" i és que aquest es basa en dos factors. El primer, ja esmentat, l'augment territorial, I el segon, que en part o temporalment solucionaria elproblema del sostre teòric, és l'augment de l'eficiència.
L'autor ens explica que en el segle XVIII hi havia pensadors il·lustrats que creien en el model d'economia orgànica i que varen fer grans avenços en aquest camp de l'eficiència i el control sostenible del creixement. Ens parla dels diferents plans d'eficiència i control que es van portar i es van intentar portar a terme i què tenien en contra.Sembla que aquests plans tenien una teoria i gran part de l'execució brillants però la poca visió de futur va portar a les persones a utilitzar els recursos naturals de forma menys eficient.
Aparegué la industria i la industrialització i amb aquestes, noves corrents de pensament i de funcionament de les societats. Llavors és quan la concepció de l'economia es re inventa per a donar lloc a...