Sociologia

SOCIOLOGÍA II



La sociologia es la ciència que estudia la societat. A diferencia de la psicologia, que estudia el individu de forma aïllada, la sociologia se centra en la interacció, a la suma d’individualitats, la relació que mantenen les persones (igualtat – desigualtat, etc.)

La sociologia sempre es pregunta el per què de les coses. Es tracta de la investigació. Se centra en l’estudide com s’organitza una societat; Estructura social. Quins son els pilars que tenen cohesionada la societat. Com viuen els individus, com s’aparellen, com es relacionen, com ens reproduïm, com elegim els nostres representants polítics, quines creences tenim, etc.

Estudia també les institucions: família, amics, la institució laboral, la institució formativa, les institucions polítiques (govern,parlament), institució penitenciària, entre altres.

¿Per què sorgeixen aquestes institucions?  L’esser humà per excel·lència es sociable, no vol estar sol, marginat. Ens agrada compartir, que ens escoltin, que ens estimin. Això no implica que no hi hagi conflicte.

Al segle XVIII, Rousseau fa referència a l’anomenada pau social. Estudia els conflictes de la convivència a la societat. Lapau social serien les mínimes normes de convivència que podem trobar en el nostre dia a dia. N’hi ha de dos tipus: les normes legals que son les lleis, y les normes culturals que son les tradicions, costums que es van transmeten de generació en generació. Son normes no escrites sinó que ja es donen per enteses dins la societat. La presencia d’aquestes lleis no vol dir que els individus no lestrenquem.

Hi ha molts motius que defineixen perquè hi ha col·lectius que transgredeixen aquestes normes, que les trenquen. Hi ha varis motius:

Per disconformitat (anomenada desobediència civil); persones que coneixen les normes però que no hi estan d’acord malgrat les conseqüències.
Per manca d’adaptació
Formen part d’un altre cultura (gitanes que no volen identificar-se amb les payas).Per extrema necessitat (pobresa).
Incivisme.


Altres, sí que complim la norma pel simple fet de tenir por de no ser acceptat per la societat o simplement perquè no volem atendre a les conseqüències.

Hi ha varies coincidències entre un sociòleg y un creador audiovisual:


1. Són curiosos, observadors y tafaners.
2. Ens fascina o emociona allò que es aparentment més quotidià.
3. Volemdesemmascarar la realitat oficial. En certa part, som també una mica incrèduls. Som desconfiats. No es queda amb la versió única, va més enllà de allò que es dóna per fet.


MÒDUL 1

1.1. L’ESTRUCTURA SOCIAL

L’estructura social es basa en tres elements: les institucions, les normes i els recursos.

INSTITUCIONS: Familiars, polítiques (legislatiu, executiu i judicial), mediàtiques (sónel 4t poder), econòmiques (anomenada també “atroika”; són: la comissió, la empresa, el Banc Central i el FMI (Fons Monetari Internacional), sanitàries, policials, religioses i laborals (que són l’entorn laboral).

NORMES: Neixen del treball que fa el parlament, que seria el poder legislatiu. L’esser humà es sociable, però perquè aquesta convivència sigui factible hi ha d’haver unes mínimesnormes de convivència. Això neix a partir de la Pau Social del s.XVIII. ¿Qui determina aquestes normes? Es determina de forma democràtica a través dels nostres representants. Podem distingir dues normes:

1. Normes explícites: Són les normes escrites que formen part del ordenament jurídic. Son les lleis. Per exemple, la constitució espanyola, el codi civil, el codi penal, etc. El fet de serescrites, tothom te el deure de conèixer-les. Hem de saber quina sanció hi ha al vulnerar aquesta norma. Això proporciona una certa seguretat jurídica.
2. Normes implícites: No estan escrites. Son les culturals, es transmeten oralment de manera tradicional. Son fruit dels hàbits i dels costums. Si no les complim, tenim por de ser expulsats del col·lectiu.


RECURSOS: Es divideixen en:

Recursos...