Solitud Resumen Por Capitulos
Páginas: 11 (2708 palabras)
Publicado: 12 de abril de 2011
SOLITUD - VÍCTOR CATALÀ
Capítol I
LA PUJADA
La Mila i en Matias estan pujant per muntanyes i camins durant una bona estona sobre un carro que els porta des de Ridorta fins a les collades de la muntanya, fins a l'ermita. El narrador descriu els paisatges que la Mila va observant. Estem a la primavera. La Mila expressa el seu desig de tenir un hort ja que en veu moles durant el camí.
Enel viatge en el carro la Mila sent com si el pagès i el seu marit no li fessin cas, i no s'atreveix a dir res. Al cap d'una estona ja arriba l'hora de baixar del carro perquè ja han arribat i el pagès s'acomiada prometent que els visitarà per Sant Ponç.
La Mila es cansa molt, els camins i les dreceres són molt durs. S'aturen a descansar al Roquís Petit i a la Mila li fan mal els peus i estàfatigada. En Matias li mostra on és l'ermita, i a la Mila li sembla que està a una eternitat. Tornen a caminar.
La Mila mira cap enrere i veu que han fet molt de camí i que només tenen muntanyes al voltant, que no hi ha cap senyal de companyia humana i llavors exclama: Quina solitud!
Capítol II
LA FOSCA
Arriben a l'ermita i truquen a la porta, els hi costa una mica entrar, però finalmentels obre un nen petit acompanyat d'un pastor. Hi han entrar ja que la Mila s'havia caigut i s'havia fet una ferida al front. Els porten a la cuina, que els hi donaran de menjar. Mentre paren la taula, el pastor li mostra la casa a la Mila, i més tard la capella que està plena d'esgarrifances. Acaben de sopar i la Mila marxa al llit i té un malson sobre la esgarrifant capella, més tard reflexionasobre el nom que li diuen durant tota l'estona i que no li agrada gens: Ermitana.
Capítol III
CLAROR
Quan es lleva la Mila, veu que no fa sol i que tot és d'un color grisos. Té una conversa amb el pastor i més tard, li muny llet de xaia.
El pastor li diu a la Mila que a les deu, sortirà el sol i que serà a aquella hora quan marxarà amb el nen petit. Més tard el pastor li explica que esvidu, que la seva dona no va durar ni vuit mesos allà i que el dia que marxava, el carro va relliscar i va morir.
El pastor porta a la Mila al Bram per a mostrar-li on està l'aigua que és més bona. Quan tornen, abans d'esmorzar, li porta al campanar. Quan està començant a sortir el sol, la Mila veu un home, però el pastor l'adverteix de què és l'Ànima, la cosa més roïna de la muntanya.Finalment surt el sol.
Capítol IV
NETEJA
La Mila des de feia dies es refugiava en la neteja des del matí fins a la nit, i li deia al seu marit que ella no volia acompanyar-lo enlloc, que es quedaria fent neteja. Un dia mentre netejava l'altar, veié un home enmig de la capella i hi va anar. El saluda i ella també li contesta. Ell li demanà si podia donar-li alguna cosa per veure i la Mila elportà a la cuina i li donà el porró. Era un home estrany amb faccions que no semblaven les d'un home, també era esquerp i espantadís. Un cop marxà aquell home, la Mila tornà a netejar l'altar i li vingué a la memòria que aquell home ja l'havia vist en algun lloc.
La Mila seguia amb la neteja i a vegades a la capella, té la sensació de què algun sant la guaita.
El pastor li explica una històriad'una dona amb uns cabells preciosos que tenia moltes parelles. La Mila quedà una mica trasbalsada de la història.
Capítol V
SUMANT DIES
La Mila ja s'ha acostumat a viure en aquella casa i la ermita per a ella ja era familiar. Un dia li va demanar a una avia que sempre es trobava que si li donava un dels seus fills per que li fes companyia. I van fer un dinar gran entre tots, inclosal'ànima. Al final del capítol, la Mila es recorda de que l'home que ha dinat amb ells s'assemblava a una gossa del seu oncle de quan era petita.
Capítol VII
PRIMAVERA
Acaba d'arribar la primavera i estan als primers dies de maig. La Mila, cada dia que s'aixecava descobria alguna cosa encara més bella que el dia anterior. La Mila nota que cada dia agrada més als nois que la veuen excepte al...
Capítol I
LA PUJADA
La Mila i en Matias estan pujant per muntanyes i camins durant una bona estona sobre un carro que els porta des de Ridorta fins a les collades de la muntanya, fins a l'ermita. El narrador descriu els paisatges que la Mila va observant. Estem a la primavera. La Mila expressa el seu desig de tenir un hort ja que en veu moles durant el camí.
Enel viatge en el carro la Mila sent com si el pagès i el seu marit no li fessin cas, i no s'atreveix a dir res. Al cap d'una estona ja arriba l'hora de baixar del carro perquè ja han arribat i el pagès s'acomiada prometent que els visitarà per Sant Ponç.
La Mila es cansa molt, els camins i les dreceres són molt durs. S'aturen a descansar al Roquís Petit i a la Mila li fan mal els peus i estàfatigada. En Matias li mostra on és l'ermita, i a la Mila li sembla que està a una eternitat. Tornen a caminar.
La Mila mira cap enrere i veu que han fet molt de camí i que només tenen muntanyes al voltant, que no hi ha cap senyal de companyia humana i llavors exclama: Quina solitud!
Capítol II
LA FOSCA
Arriben a l'ermita i truquen a la porta, els hi costa una mica entrar, però finalmentels obre un nen petit acompanyat d'un pastor. Hi han entrar ja que la Mila s'havia caigut i s'havia fet una ferida al front. Els porten a la cuina, que els hi donaran de menjar. Mentre paren la taula, el pastor li mostra la casa a la Mila, i més tard la capella que està plena d'esgarrifances. Acaben de sopar i la Mila marxa al llit i té un malson sobre la esgarrifant capella, més tard reflexionasobre el nom que li diuen durant tota l'estona i que no li agrada gens: Ermitana.
Capítol III
CLAROR
Quan es lleva la Mila, veu que no fa sol i que tot és d'un color grisos. Té una conversa amb el pastor i més tard, li muny llet de xaia.
El pastor li diu a la Mila que a les deu, sortirà el sol i que serà a aquella hora quan marxarà amb el nen petit. Més tard el pastor li explica que esvidu, que la seva dona no va durar ni vuit mesos allà i que el dia que marxava, el carro va relliscar i va morir.
El pastor porta a la Mila al Bram per a mostrar-li on està l'aigua que és més bona. Quan tornen, abans d'esmorzar, li porta al campanar. Quan està començant a sortir el sol, la Mila veu un home, però el pastor l'adverteix de què és l'Ànima, la cosa més roïna de la muntanya.Finalment surt el sol.
Capítol IV
NETEJA
La Mila des de feia dies es refugiava en la neteja des del matí fins a la nit, i li deia al seu marit que ella no volia acompanyar-lo enlloc, que es quedaria fent neteja. Un dia mentre netejava l'altar, veié un home enmig de la capella i hi va anar. El saluda i ella també li contesta. Ell li demanà si podia donar-li alguna cosa per veure i la Mila elportà a la cuina i li donà el porró. Era un home estrany amb faccions que no semblaven les d'un home, també era esquerp i espantadís. Un cop marxà aquell home, la Mila tornà a netejar l'altar i li vingué a la memòria que aquell home ja l'havia vist en algun lloc.
La Mila seguia amb la neteja i a vegades a la capella, té la sensació de què algun sant la guaita.
El pastor li explica una històriad'una dona amb uns cabells preciosos que tenia moltes parelles. La Mila quedà una mica trasbalsada de la història.
Capítol V
SUMANT DIES
La Mila ja s'ha acostumat a viure en aquella casa i la ermita per a ella ja era familiar. Un dia li va demanar a una avia que sempre es trobava que si li donava un dels seus fills per que li fes companyia. I van fer un dinar gran entre tots, inclosal'ànima. Al final del capítol, la Mila es recorda de que l'home que ha dinat amb ells s'assemblava a una gossa del seu oncle de quan era petita.
Capítol VII
PRIMAVERA
Acaba d'arribar la primavera i estan als primers dies de maig. La Mila, cada dia que s'aixecava descobria alguna cosa encara més bella que el dia anterior. La Mila nota que cada dia agrada més als nois que la veuen excepte al...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.