Sumerhill Comentario

L’autor va fundar l’escola Summerhill sota la premissa de deixar que els infants visquin la seva vida. Si més no, aquesta pràctica educativa defensora de la llibertat dels infants, et fa replantejar-te el sistema educatiu i l’educació que donem als nens tan a l’escola com dintre de les nostres llars.

D’una banda, com a educadors cal que fem una reflexió de quina mena de ciudatans estem formantals centres educatius. Crec que encara no estem gaire lluny de l’escola tradicional ja que continuem educant persones envers el sistema econòmic actual, amb unes limitacions que venen donades per la pròpia institució de l’escola. Els alumnes han de triar el seu futur dintre d’un currículum escolar definit per tal que esdevinguin persones competents al món laboral. Les notes aconseguides continuensent més importants que l’esforç que el nen ha fet durant la tasca. Continua deixant-se de banda la felicitat d’aquest alumnes, que veuen l’escola com una imposició i que sovint abandonen els estudis o no continuen estudiant un cop finalitzada l’educació obligatòria. Aquest terme, educació obligatòria, ja posa de manifest que no és quelcom escollit per ells.

D’altra banda, com a pares m’hasemblat molt interessant descobrir que de vegades, seguint unes pautes tradicionals, repetim conductes educadores que estan molt implantades a la nostra societat de caràcter repressiu. Un exemple és que des de ben petits diem als nens que no es toquin els genitals, per por a què ho facin en públic o que es converteixi en un hàbit i sense adonar-nos els provoquem més interès per prohibir-ho. Encanvi, ningú no prohibeix al seu fill tocar-se l’orella o altres parts del cos davant ningú. Sabem que la sexualitat és quelcom natural i sà però alhora tanta cultura repressiva encara deixa empremtes o dubtes de com abordar el tema. Desconec si en Neill té raó en fer aquestes afirmacions:“Els adults fórem corromputs durant la infantesa; en matèria sexual nosaltres mai no podem sentir-nos lliures.Conscientment podem ser lliures i pertànyer, fins i tot, a una associació per a l’educació sexual dels infants. Inconscientment, però, em temo que allò que ens va condicionar durant la infantesa roman latent en gran mesura: covardia i aversió enfront el sexe.”1 però penso que encara hi ha una mena de conflictes no resolts envers el sexe.



Referent a com educar als alumnes, Neill és contrari a lapedagogia autoritària, malgrat haver-la fet servir tal i com menciona al llibre “...quan jo era un mestre jove, no m’hi pensava gaire a l’hora de repartir llenya amb una corretja. Avui no pego mai cap infant, perquè m’he adonat dels efectes nocius d’aquesta pràctica i estic completament segur que els maltractaments físics generen odi.”2 A l’escola tradicional eren freqüents els càstigs i la por,l’ús d’una pedagogia autoritària basada en la disciplina on es formaven individus intemporals modelats per a no qüestionar els valors adquirits, on no es contemplava la diversitat i la individualitat dels alumnes. Però quins valors es transmeten mitjançant l’ús de la violència i la por? Cap, aquest mètodes només poden transmetre odi envers els altres.
Jo estic en contra de l’autoritarisme al’aula i a qualsevol àmbit de la vida, però també crec que costa trobar la manera de ser respectats pels nens sense ser autoritari, és un treball que requereix de més paciència i esforç. No obstant això, en una classe de 25 nens cal que el professor tingui certa autoritat, i per aconseguir-la em posiciono amb l’autor en el sentit que s’ha de tractar als nens com a persones amb el mateix respecte quetractaríem a un adult per obtenir el seu respecte. No cal confondre, però, autoritat amb autoritarisme, el mestre ha de tenir autoritat però de cap manera imposar-la per força, se l’ha de guanyar.

Totalment oposat a l’autoritarisme, Neill defensa la llibertat dels infants en la presa de les seves decisions, sempre que aquestes no afectin a la llibertat dels altres. S’ha de distingir la...