Summerhill

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1411 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 1 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
A.S.
 Neill
  SUMMERHILL
  Vic
  EumoEditorial
  2009
 
 
 
  Summerhill
  va
  ser
  escrit
  per
  Alexander
  Sutherland
  Neill
  que
  va
  ser
  un
  educador
  progressista;
 nascut
 a
 l’any
 1883
 a
 Escòcia
 i
 va
 morir
 l’any
 1973.
 Noranta
 anys
 van
  ser
 els que
 aquest
 gran
 personatge
 va
 viure.
 
  Gràcies
 al
 seu
 pare,
 que
 va
 ser
 professor
 de
 primària
 en
 una
 escola
 rural,
 
 va
 poder
  treballar
 d’ajudant
 a
 la
 seva
 escola.
 Més
 endavant,
 gràcies
 a
 una
 prova
 d’accés
 que
  va
  realitzar
  en
  una
 escola
  de
  formació
  de
  professors,
  va
  poder
  anar
  fent
  substitucions
 de
 professors
 a
 vàries
 escoles
 d’Escòcia.
 A
 conseqüència
 de
 la
 feina
  que
 li
 havia
 sigut
 acordada,
 va
 quedar
 molt
 sorprès
 del
 règim
 escolar
 i
 del
 què
 tot
  això
  comportava.  Per
  tant,
  va
  començar
  a
  agafar
  un
  caràcter
  poc
  convencional
  davant
  les
  escoles
  iguals
  o
  molt
  semblants
  a
  les
  que
  ell
  havia
  estat
  exercint
  de
  professor.
 Més
 endavant
 va
 tenir
 el
 paper
 de
 director
 d’una
 escola,
 on
 a
 la vegada
  va
  imposar
  un
  sistema
  pedagògic
  lliure.
  A
  partir
  d’allí,
  va
  rebre
  influències
  d’important
 rellevància
 d’en
 Homer
 Lane,
 un
 psicoanalista
 i
 pedagog
 d’Estats
 Units
  i
  d’en
  Wilhelm
  Reich,
  d’un
  amic
  i
  analista,
  també.
  Conseqüentment,
 l’any
  1927,
  i
  per
 tant,
 dos
 anys
 més
 tard
 de
 l’aparició
 de
 l’anomenada
 escola
 Summerhill
 al
 món
  de
  l’educació,
  es
  va
  traslladar
  a
  relativament
  a
  prop
  de
  Londres.
  Encara
  ara,
  l’escola
 està
 en
 funcionament.
  El
 seu
 llibre,
 Sumerhill,
 i com
 podem
 veure
 anomenat
 igual
 que
 la
 seva
 escola,
 ens
  mostra
  tots
  els
  valors
  que
  ell
  creia
  que
  eren
  necessaris
  per
  a
  una
  educació
  més
  positiva
  per
  tothom.
  Per
  una
  banda,
  ell
  trobava
  necessari
  que
  s’havia
  d’educar
  a
 través
 del
 valor
 de
 la
 llibertat
 i
 de
 la
 coeducaió
 de
 sexes.
 Va
 trobar
 vital
 introduir
  mètodes
 concrets
 per
 tal
 de
 donar-­‐li
 més
 imporància
 a
 les
 emocions
 personals
 que
  als
 seus
 resultats
 acadèmics.
 
  En
  realitat,
  el
  punt
  que
  va
 voler
  potenciar
  més
  del
  seu
  mètode
  d’ensenyar
  va
  ser
  la
  lllibertat,
 fins
 al
 punt
 en
 què
 els
 alumnes
 podien
 fer
 i
 dir
 el
 què
 volien
 mentre
 no
  interferissin
 en
 la
 felicitat
 dels
 altres,
 obtinguda
 gràcies
 i
 a
 través
 de
 la
 discussió,  l’organització
 i
 el
 respecte
 cap
 als
 altres.
 Per
 tant,
 cada
 persona
 tenia
 el
 mateix
 dret
  de
 parlar
 i
 ser
 escoltat.
 Alhora
 i
 conseqüentment,
 proporcionava
 la
 felicitat,
 la
 qual
  era
 la
 base
 de
 tot,
 fet
 que
 gràcies
 a
 l’entorn
 en
 què...
tracking img