Sòcrates I Platò

Sòcrates i plató
1. De la physis a la polis
En la segona meitat del segle V a. C s’inicia una nova recerca intel·lectual centrada en l’ésser humà i la seva organització social.

2.1 La democràtica atenesa
Des de l’època arcaica les polis de l’Hèl·lade van evolucionar cap a règims democràtic o cap a règims aristocràtics. Atenes va desenvolupar un sistema polític de cairedemocràtic. El camí però va ser molt llarg i problemàtic. El primer pas va consistir en deixar-ne per escrit els lleis. En el segle VII a. C, el codi de Dracó va posar límits a l’aristocràcia evitant que els nobles la canviessin quan els i convingués. La constitució de Soló, es pot considerar un avenç notable en protegir els interessos tan de l’aristocràcia com del poble.
Les reformes de Clístenes iPèicles que van convertir al democràcia en un sistema efectiu i directe en disposar que tots els ciutadans lliures d’Atenes tinguessin els mateixos drets, participessin en l’assemblea popular que s’hi celebrava totes les setmanes i que poguessin formar part de qualsevol dels òrgans del poder, ja fos per elecció o per sorteig.

2.2 Els sofistes, els professors de la democràcia
El desenvolupamentde la vida a les ciutats va proporcionar l’aparició d’un grup de filòsofs radicalment nou, els sofistes.
Aquests van rebutjar les preguntes cosmològiques davant la impossibilitat de donar una resposta unitària al problema de la physis i es va ocupar de qüestions que afecten a l’ésser humà de manera directa. Ensenyaven allò que qualsevol home lliure anhelava: l’habilitat retòrica, entesa com unacapacitat política. Qüestionaven la capacitat humana d’assolir un coneixement segur i universal.
Sofistes:
* Protàgores d’Abdera mantenia una posició relativa en afirmar que existia una veritat per a cada persona, i d’aquí be la seva coneguda afirmació “ L’home es la mesura de totes les coses ”
* Gòrgies de Lenotínoi mantenia un pensament encara més radical: afirmava que no podem estarsegurs de res. Aquesta posició, anomenada escepticisme, el portava a dir que no es pot conèixer res d’allò que existeix i que, en cas de fer-ho, no es podria comunicar, raó per la qual l’actitud més assenyada reu en el dubte permanent.
Una de les qüestions que va ocupar els sofistes fou la determinació del caràcter natural o convencional de les creences i els costums.

2. SòcratesSòcrates no va escriure mai cap obra, tot el que sabem d’ell prové de quatre fonts diferents i a més estan en desacord. Els seus deixebles plató i Xenofont, Aristòfanes i Aristòtil. Nosaltres l’estudiem segons plató.

3.3 Sòcrates i sofistes
Sòcrates en diferencia radicalment del sofistes; n’és el crític i polemitzador: en rebutja tant l’escepticisme com el relativisme. L’optimisme envers laraó humana el duu a creure en l’existència de lleis estables. Sòcrates va afirmar “ només sé que no sé res ”; però no nega la possibilitat d’accés al coneixement per part de l’home.
Sòcrates comparteix amb els sofistes la preocupació per l’educació dels joves i per l’assoliment de l’excel·lència o areté. Però la seva preocupació es diferent: per a ell, l’excel·lència és coneixement. Creiaque les pretensions dels sofistes són absurdes: pretenen ensenyar l’excel·lència però afirmen que el coneixement es impossible. Ell creia que l’adquisició d’una habilitat o excel·lència depèn del coneixement, si no hi ha coneixement no podem ensenyar.

3.4 El mètode socràtic
Era inicialment. L’art del diàleg, l’art de fer les preguntes adequades conduint la discussió cap a un objectiudeterminat. En aquets procés, Sòcrates utilitza dues potents eines o recursos: la ironia i la contradicció.
Sòcrates ironitza contra qualsevol persona que està segura del seu saber. Amb un aire ingenu i innocent pregunta fingint que no sap, l’interlocutor comença a respondre sense complexos; tot seguit, Sòcrates fa més preguntes a fi d’aclarir les respostes, i a poc a poc el condueix a...