Tartessos, mito o realidad?

1. Introducció
La historiografia i la investigació sobre aquesta (podríem dir-li així) entitat política o civilització protohistòrica que estigué establerta sobretot en el sud peninsular entre els segles VIII i primera meitat del VI aC ha basculat una mica entre el mite i la realitat, més ben entesa com la investigació científica basant-se amb la contrastació de les diferents fonts (com lesliteràries i l’arqueologia). És així perquè des d’un principi, les fonts que s’han utilitzat han estat gregues i aquestes traspuen un mite molt comú de l’època, com és el de l’Atlàntida (narrat per Plató), l’existència a Occident d’unes terres i una monarquia rica i pròspera. Aquesta visió mítica de la part mediterrània menys explorada en el primer mil·lenni aC, basada en la desconeixença i lail·lusió dels grecs en trobar terres riques en recursos i promocionar expedicions comercials o colonitzadores, és ben present en les hipòtesis de diversos investigadors contemporanis, veient Tartessos com un estat fort que dominava un territori important. És un mite més que forma part de tots els que l’home ha creat dins del d’ElDorado, el paradís perdut, creat per aquells que busquen fortuna i navegants(com ho foren els grecs).
El primer apartat del treball consistirà en observar les diferents fonts que s’han utilitzat per abordar i estudiar el tema, quin ús se n’ha fet i la seva valoració com a aportadores d’informació contrastada o no. Les primeres que s’utilitzaren en l’estudi de Tartessos foren les narratives o literàries, com l’Antic Testament o els textos grecoromans. Sobretot els textosde grecs i posteriorment romans són els que ens donen la visió d’un estat que comerciava amb els mercaders de la època i tenia una activitat minera important sobretot en l’extracció de metalls com l’or i la plata. Després, en el segle XIX i entrat el segle XX, trobem l’arqueologia com a part fonamental de l’estudi amb diferents excavacions que, segons alguns investigadors, confirmaven Tartessos coma entitat política important i d’altres matisen molt aquesta visió i es centren sobretot en la organització socioeconòmica i cultural de les comunitats del sud-oest peninsular i el seu contacte amb els colonitzadors orientals.
El segon apartat consistirà en fer un esbós general del que se suposa que era el sistema polític, social i econòmic dels poblats de la regió. En aquest punt és importantassenyalar els dos corrents majoritaris que defensen dues interpretacions diferents de la raó o la gènesi del sistema de Tartessos. D’una banda hi ha els difusionistes, que pensen en la influència directa del mode d’organització dels colonitzadors orientals, els fenicis, i que els habitants del sud-oest peninsular, sobretot les elits, adquiriren les seves característiques. De l’altra, trobem elsautoctonistes, que tot i que reconeixen la influència dels fenicis (sobretot pel que fa a l’aspecte dels objectes de prestigi), pensen que ja s’havia gestat el tipus d’organització social des del Bronze Final (entre el 1000 i el 700 aC), tot i que hi ha arrels anteriors. La tercera i última part del treball va encaminada a plantejar les diverses hipòtesis que s’han formulat al respecte de ladesaparició de Tartessos, identificada perquè les fonts de l’època deixen de mencionar cap referència a partir de mitjan segle VI aC, coincidint amb la caiguda de Focea a mans dels perses, la colònia grega situada a l’Àsia Menor i que els seus comerciants tingueren una presència econòmica a l’occident mediterrani.
Per fer aquest treball m’he centrat en llibres de temàtica general sobre la Protohistòriade la Península Ibèrica i dels pobles preromans que l’habitaven. He utilitzat altres títols més específics sobre l’estudi de Tartessos, tant des d’una visió més revisionista sobre tot el que s’havia escrit fins ara (i la seva reformulació), com d’altres que es centren en l’arqueologia de la zona i les interpretacions que hi ha al voltant d’aquesta. Finalment, he buscat per Internet articles...