tecnicas de modificación de conducta

TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONUDCTA

1.- BASES DE LA TERÀPIA DE CONDUCTA

La teràpia de la conducta comenta coneixent al pacient, en tant que persona, mitjançant una història clínica detallada i específica.

La primera feina del terapeuta consisteix en identificar el problema actual.

Per què la teràpia de conducta prosperi: necessitarem conèixer:
Allò que el pacient es capaç oincapaç de fer.
Sota quines condicions se sent incapaç.
Les dimensions específiques personals i físiques de la situació en la que es dona el problema-


La conducta es qualsevol actuació de la persona que pot ser observada objectivament.


L’observació de la conducta no inclou la interpretació dels motius.




Els terapeutes conductistes s’interessen més per allò que fan els pacients, queper allò que son.




Bibliografia: “Manual de técnicas de terapia y modificación de conducta”
Vicente E. Caballo.

“Modificación y terapia de conducta”
Tomo I ; H. Leitenberg.

“ Técnicas de Terapia de Conducta”.
Aurora Gavcino.
Biblioteca de Psicoloía, Psiquiatría y Salud·
Ediciones Martinez Roca







1.- MOLDEJAMENT (Moldeamiento).

Aproximacionssuccessives.

Autor: Bandura.
Moldejar implica treballar de forma gradual, fins la consecució d’un objectiu específic, reforçant els passos que es van aproximant a la conducta final.

Aquest mètode s’utilitza per desenvolupar conductes desitjables que encara no estan en el repertori del pacient o la resposta desitjada apareix molt poques vegades.

S’utilitza també per canviar patrons decomportament en nens
El terapeuta te que aprofitar les conductes disponibles i anar-les moldejant per què cada vegada s’assemblin més a la conducta final desitjada.

Tècnica: El terapeuta fa un model a seguir, conducta per conducta i hi ha un reforç positiu sistemàtic en cadascuna de les aproximacions successives que ens porti a la conducta final.
Qualsevol comportament s’ha d’analitzar conducta perconducta (unitat de conducta), ja que és la unitat d’estudi i anàlisis.
El terapeuta té que seleccionar la resposta que s’ha de reforçar i saber quan temps ha de reforçar-la abans de passar al pas següent.
Si es reforça massa temps una de les conductes, es possible que es pacient s’encalli o que quedi estabilitzada i que desprès sigui difícil donar el següent pas per la consecució de laconducta final-


Quan s’està moldejant una conducta s’ha de tenir present:

1.- Començar per el nivell en el que es troba el pacient.

2.- No esperar progressos molts grans des de el començament.

3.- Treballar al ritme del pacient.

4.- Donar reforçament en passos que s’aproximin a la conducta final.






2.- DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

Aquesta tècnica va se explicada perJoseph Wolpe, aproximadament als anys 60.
És un dels pioners de la Teràpia de Conducta
Wolpe diu que totes les pors són adquirides per condicionament.

S’utilitza: Trastorns d’ansietat generalitzada, les fòbies en general (fòbia social, agorafòbia, claustrifòbia etc...) amb conductes d’evitació

El mètode consisteix en eliminar la ansietat relacionada amb les situacions mitjançant l’aprenentatged’una resposta incompatible amb l’ansietat.

Tècnica: Desprès d’unes entrevistes inicials, en les quals s’elabora la historia clínica i s’especifica el problema, s’ensenya al pacient a relaxar-se profundament.
Quan s’han realitzat 2 o 4 sessions d’entrenament i el pacient ja domina la relaxació profunda, el terapeuta li presenta els estímuls que porten a la ansietat de forma gradual imitjançant una imatge verbalitzada.

Procediment:
Entrevistes :recopilació de la historia del problema del pacient (recopilar les condicions o situacions que el precipiten).
S’avalua si és la tècnica més adient
S’explica al pacient la tècnica.
Al mateix temps:
1.- Entrevistes de relaxació. La tècnica mes utilitzada es la de Jacobson. Aproximadament 6 sessions
2.- S’estableix la jerarquia...