Teoria de l'univers pulsant

Teoria de l’univers Pulsant o Oscil·lant

La teoria de l’Univers Oscil·lant ens diu que la força gravitatòria de l'univers serà capaç de frenar la seva expansió i començar el procés contrari, és adir, una contracció de l'univers (pulsació).
Aquesta hipòtesi va ser proposada per Richardsom Tolmanansom, segons la qual, l’univers sofreix una sèrie infinita d’oscil·lacions, cadascuna d'ellesiniciant-se amb un Big Bang i acabant amb un Big Crunch (el moment en que l'univers és atret sobre si mateix per la seva pròpia gravetat).
Després del Big Bang, l'univers s'expandeix per un temps abansque l'atracció gravitacional de la matèria produeixi un acostament fins a arribar a un col·lapse i patir tot seguit un Gran Rebot.
Tots els cossos començarien acostar-se els uns als altres a unavelocitat cada vegada més gran, fins a trobar de nou tota la matèria en un mateix punt, anomenat "ou còsmic". Aquesta congregació de matèria tornaria a esclatar, donant origen a un nou univers. Aquestprocés es repetiria eternament, pel qual el nostre univers actual seria l'últim de molts altres sorgits en el passat.
El Big Crunch marcaria la fi del nostre univers i el naixement d'un altre nou.Aquesta hipòtesi va ser bastant acceptada durant un temps pels cosmòlegs, que pensaven que alguna força hauria d'impedir la formació de singularitats gravitacionals i connecta el big bang amb un anteriorbig crunch. No obstant això, en els anys 60, Stephen Hawking, Roger Penrose i George Ellis van mostrar, matemàticament, que les singularitats són una característica universal de les cosmologies queinclouen el big bang sense que puguin ser evitades amb cap dels elements de la relativitat general. Teòricament, l'univers oscil·lant no es compagina amb la segona llei de la termodinàmica: l'entropia,la mesura del desordre d’un sistema, el qual augmentaria en cada oscil·lació de manera que no es tornaria a les condicions anteriors, per això desprès de cada Big bang no es tornaria a la mateixa...