Teories de l'aprenentatge

Anàlisi personal sobre el que es el nostre estil cognitiu, estil d’aprenentatge i tipus d’aprenentatge. Justificació a nivell teòric.

Al llarg de la nostre vida aprenem moltes coses. Al aprendre iniciem un procés en el qual rebem i incorporem informació del nostre entorn, com a conseqüència la persona canvia. La persona canvia en el sentit que es fa més autònoma, genera més coneixement i creixd’una forma més adequada en el tan en el sentit social, personal com cultural. La persona canvia en el saber, en el saber fer i en el saber estar.
Pel que fa als estils cognitius existeixen dos tipus: reflexius i impulsius.
Un cop realitzat un anàlisi personal, he arribat a la conclusió que el meu estil cognitiu és reflexiu. Una de les característiques que m’ha fet arribat a aquestaconclusió, és que abans de parlar, sobretot en públic o davant de gent que no conec gaire, penso tot molt tot el que vull dir, i fins que no estic segur que allò que vull dir és correcte no ho dic. Pot ser es que tinc por a equivocar-me, i per això analitzo tot fins que estic segur del que vull dir, i segurament aquesta por hem genera una mica d’ansietat. Una altra característica meva que m’ha fet arribar ala conclusió de que el meu estil d’aprenentatge és reflexiu és que sóc molt tranquil, controlo més el moviment i la meva agressivitat, puc guardar més la compostura. I també, puc mostrar més atenció, i així poder entendre millor i informar-me més sobre el tema del qual es parla, i així poder parlar sense por a equivocar-me.

Els estils d’aprenentatge ens aporten informació sobre com actuen lespersones, no només dels altres sinó també de nosaltres mateixos. Segons la forma com actuen les persones arribem a unes conclusions sobre aquestes actuacions, aquestes conclusions són l’estil d’aprenentatge.

Hi ha 4 tipus d’estils d’aprenentatge: l’actiu, pragmàtic, reflexiu i teòric. La persona que té un estil d’aprenentatge actiu és animador, improvisa, descobridor, arriscat i espontani; lapersona que és pragmàtica és una persona experimentadora, pràctica, directe, eficaç i realista; en canvi, una persona reflexiva és ponderada, receptiva, analítica i exhaustiva; i per últim, qui té un estil d’aprenentatge teòric és metòdica, lògica, objectiva, critica i estructurada.
Després de realitzar el qüestionari Honey-Alonso d’estils d’aprenentatge, vaig poder observar que el meu estild’aprenentatge és reflexiu. Estic bastant d’acord amb la conclusió que s’ha arribat a partir del qüestionari, i jo ja pensava que hem caracteritzava aquest tipus d’aprenentatge, ja que sempre analitzo molt els temes els quals estic tractant, i parlo quan ja ho tinc clar. A més, prefereixo tenir tots els meus apunts estructurats, per això per estudiar hem algun esquema o fins i tot un mapa conceptual. Unaaltre tret que hem caracteritza és que mai m’ha costat escoltar als altres, és més, molts cops prefereixo escoltar que no pas parlar, per això estic més còmode amb una persona que no li costa parlar, perquè si estic amb una persona que es semblant a mi es produeixen silencis incòmodes. Una característica de les persones reflexives és que prefereixen els examen amb preguntes obertes, i aquí tambéhem sento identificat, ja que jo també prefereixo aquests tipus d’exàmens, ja que potser alguna pregunta no la saps respondre gaire bé però et dona la possibilitat de relacionar-ho d’alguna manera amb una altre cosa, en canvi, un examen tipus test o t’ho saps o no t’ho saps.

Pel que fa als tipus o enfocaments d’aprenentatge hi ha tres tipus, que són el superficial, el profund i l’estratègic. Aun persona no se li pot atribuir un sol enfocament, ja que depenent del moment utilitzarà un enfocament o un altre. Per tant, seria un error emmarcar un enfocament a una persona en tot, ja que tot depèn de les seves motivacions i interessos.

Amb l’enfocament superficial s’intenta aconseguir els requisits mínims de la tasca que s’estigui realitzant, és a dir, fer el mínim necessari. Fan el...