Tesis técnico instrumentista

4. L’utilitarisme és fàcilment vinculable és la teoria hedonista de Epicur, filòsof grec (341-279 a.C), Stuart Mill considera que en la recerca i la satifacció del plaer hi ha la font de la felicitatcom Epicur. Des d’un punt de vista general podriem dir que l’utilitarisme de Mill també és hedonista es fonamenta en la noció del plaer.
La diferència entre l’hedonisme Epicuro i el millià és quesegons el filòsof grec, l’obtenció de la felicitat i l’exercici del plaer és una labor estrictament individual.
En canvi, el filòsof anglès, Stuart Mill, ni tan sols l’obtenció de la màxima felicitatindividual no seria de debò felicitat si es donés en un context d’infelicitat col.lectiva. La felicitat utilitarista és clarament una felicitat social, intenta encaixar la felicitat individual en unamarc de màxima felicitat plural i no permet en cap cas que la primera passi per sobre de la segona.

5. Mill planteja un problema més d’ordre pràctic que no teòric. En qui hem de pensar, quan Millens demana que no ens fixem en la pròpia felicitat de l’agent sinó la de tots els afectats? Els meus altres ja no sóc la meva familília, els veïns de la meva escala ni les meves amistats, són els nensdel Brasil o les dones de pobles africans. En realitat, tots i cadascun dels meus petits actes tendeixen a tenir causes i conseqüències que se m’escapen i no podria saber encara que m’ho proposés.Quin sentit pot continuar tenen, en un context global com el nostre, parlar dels altres? Potser en té més que mai, i més que mai ens fa pensar en els altres com en tots els altres. En qualsevol cas, enssituem davant d’un panorama que té poc a veure amb el que dibuixava Mill perquè ens exigeix i concretar molt més el sentit i l’abast de la nostra responsabilitat moral.

3. L’utilitarisme preténfer passar per davant de l’interès i la felicitat individuals, l’interès i la felicitat col.lectius. Queda reflectit en la coneguda fórmula “el màxim plaer per al màxim nombre”.
Quan els humans...