tirant lo blanc

ORÍGENS DE LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES
Al segle XI les recreacions són escrites en vers. Al segle XII es crea la novel·la europea amb Chrétien, escrivia en versos apariats i parlava de cavallers reals que no tractaven de manera civilitzada a les dames. Al segle XIII, les llegendes van passar a ser escrites en prosa. I finalment, al segle XIV neix la novel·la de cavalleries, un gènere nou en elqual s’expliquen les aventures d’un heroi que personifica els seus ideals cavallerescos.

L’ESTAMENT CAVALLERESC
A partir del segle XIV l’estament cavalleresc perd protagonisme en la burgesia i això fa que els cavallers hagin de buscar alternatives per mantenir el seu prestigi. Van imitar la literatura de la Baixa Edat Mitjana i, d'aquesta manera, demostrava la seva valentia seguint uns codismorals i ètics. També van crear espectacles esportius i militars, amb unes normes definides, per demostrar el seu valor: justes, torneigs, vots cavallerescos o passos d'armes. Aquests espectacles eren útils per mantenir el cos en forma i, a més, es podia guanyar diners, ja que els perdedors eren fets presoners i havien de pagar un rescat als guanyadors.
De fet, com hem anat veient, la cavalleriadel segle XV té un paper més d’ostentació i luxe que no pas d'eficàcia social.
I en aquest context serà on veurem que la literatura contribuirà en mantenir l'ideal dels cavallers que tenen com a font d'inspiració la literatura i poden comparar-se amb els seus herois. I alhora, la literatura s'aprofita de les heroïcitats, i d'aquesta manera, la vida i la ficció queden interrelacionades.
Però nosempre la vida cavalleresca era elegant i fastuosa, ja que sovint els cavallers decidien solucionar els seus problemes a través d’una guerra privada que englobava dos aspectes:
1. Deseiximent, les persones agreujades es perjudicaven mútuament.
2. Batalla a ultrança, que es tractava d’una lluita a mort entre dos enemics, en camp neutral i amb la supervisió d’un jutge imperial.

NOVEL·LESCAVALLERESQUES I LLIBRES DE CAVALLERIES
Les biografies de cavallers van fer néixer, a la primera meitat del segle XV, les novel·les cavalleresques, que tenen com a protagonista un cavaller errant, un cavaller valent i forçut que passa per moltes aventures en temps actual en aquella època i en llocs coneguts.
Aquestes novel·les tenen la finalitat de que el lector cregui que allò que està llegint no esficció, sinó veritat. En general, intenten reflectir la realitat social amb versemblança.
I el Tirant lo Blanc és un exemple ideal d’aquest tipus de novel·les.
Aquestes novel·les es diferencien dels llibres de cavalleries, ja que aquests presenten elements inversemblants i meravellosos, estan situats en terres irreals i els esdeveniments narrats se suposa que van passar fa segles i els cavallerssón tant forçuts que és casi impossible. Un bon exemple és Don Quijote de la Mancha.

LA VIDA LITERÀRIA A LA VALÈNCIA DEL SEGLE XV
València passa a convertir-se la capital financera de la Corona d’Aragó, tot substituint Barcelona. A causa de la poca afectació de la pesta del segle XIV que ha provat l’ascens de nombre d’habitants en la ciutat.
La vida literària valenciana es considera la mésimportant de parla catalana.
ANÀLISI DE “TIRANT LO BLANC”
Biografia de Joanot Martorell
Joanot Martorell va néixer a València entre el 1405 i el 1410. Era fill d’una familia provinent d’una petita noblesa, que havia tingut temps enrere considerable fortuna i poder. La vida de Martorell va estar plena de lluites i desafiaments. Ell estava orgullós de la seva condició, que va participar en empresesmilitars i que va dirimir els seus litigis per la via de l’enfrontament armat. Se sap que va tenir batalles a ultrança amb quatre cavallers.

Autoria i datació de la novel·la
Tirant lo Blanc es va començar a redactar l’any 1460 i va ser acabada sobre el 1465. Martorell, a més a més, presentava la seva novel·la com la traducció d’un original anglès, que es tracta d’un recurs constant en els...