Tirant lo Blanch (en valencià)

TIRANT LO BLANCH
(1)
Autor: Joanot Martorell
Títol: “Tirant lo Blanch”
Editorial: Marjal grupo edebe
Pàgines: 376
(2) Resum:
Aquest llibre conta part de la vida d'un gentil home anomenat Tirant lo Blanc. Ell viatjava cap a
Londres on tots els gentil homes que vulgueren es farien cavallers, i com no imaginar­se que ell
ho va aconseguir.Tirant lo Blanc era el millor cavaller y per aixó quan un rei d'altra ciutat (l'illa de Rodes, Grècia,
Constantinoble) necessitava ajuda enviava cartes a gent important, que trobarien rápidament a
Tirant, que en saber el que pasava juntaria gent per anar a ajudar a tot el que ho necessitara.
Tirant lo Blanc en una ciutat es va enamorar d'una dona anomenada Carmesina, quan Tirant vaajudar a tots els que per ara ho necessitaven, ell i Carmesina anaven a casar­se. Però, no van
poder, ja que Tirant va patir un mal de costat que no tenia remei, i va morir. Del dolor que patia
Carmesina per la mort del seu amat, pocs dies després dels funerals de Tirant, es va
emmalaltir i, poc de temps després va morir. Els seus cossos van ser portats a Bretanya on
van ser sepultats junts.
(3) Opinió Personal:­El llibre m’ha resultat curiós i interesant. Crec que les intercalacions que fa Martorell entre
l'amor i la guerra són molt útils a l'hora d'imaginar el que els personatges viuen. Crec que és
una bona forma per a expressar fets, ja que la guerra al llit pot ser similar a una guerra al camp.
No sols intervenen la fortalesa física, sinó també les tècniques utilitzades i les armes
empleades.Els temes són fàcilment enllaçables, ja que les representacions de amor i guerra són fàcils de
trobar. No obstant a vegades fa jocs de paraules mals d'entendre com per exemple el que ja
hem comentat abans “de mar”, que en el seu context volia dir de amar.
(4) Glossari:
­Coloraines: peça d'artilleria.
­Espingardes: canó, escopeta, fusell.
­Elm: casc de ferro.
­Pavesina: escut.

­Penons: estendard, senyera, bandera.
­Vogar: remar, gronxar.­Esplanissada: cop de pla donat amb l'espasa, un sabre, etc.
­Gonella: peça de vestir que duien els homes i les dones, composta de cos i de falda.
­Galeres: tipus de vaixell amb la quilla molt pronunciada i que funciona amb rems
­Naus: tipus de vaixell més gran que les galeres i amb més veles.
­Quilla: part del vaixell on rossa el mar.­Màstil: estri del vaixell on s'hissen les veles i fa de subjecció per altres elements.
­Hissar: acció de pujar una vela dalt del màstil.
­Abordatge: acció de saltar o passar d'un vaixell a un altre amb l'objectiu d'assaltar el vaixell.

(5) Diari de lectura:
Vaig començar a llegir des de el primer capítol fins al 13ª
En el 1º: En la cuitat el Rei demana a l'ermità que accepti el comandament de les forcesangleses, i en Guillem de Varioc, l'ermità, al veure el Rei tant trist accedeix a ser­li fidel i a obeir
tots els seus manaments i a entrar en batalla si és precís, per defensar­lo a ell i al seu poble.
L'ermità es proposa a ensenyar­li al Rei a encendre foc amb vi o aigua, el Rei queda molt
sorprès i li demana que li ho ensenyi.
Després va passar que en el palau, poc després d'haver pactat amb l'ermità, el Rei es mostramolt més alegre i content amb tothom, l'ermità vol ensenyar­li l'estranya manera d'encendre el
foc, però li falta un ingredient que té la Comtessa; la dona que l'ermità va abandonar quan
encara era Guillem de Vario, per fer­se ermità.
Els següents capítols continuen amb que va seguir amb que el Rei anglès donà llicència a
l'ermità que anàs a fer les magranes compostes. En el palau, dies després, l'ermità va cap aterra dels moros i els enganya amb les magranes, ja n'eren d'especials, que, contra més aigua
hi tiraven els moros per apagar­les, més s'encenien.
El Rei arribà després i va acabar amb molts moros, dels quals, una petita part van fugir, i així el
Rei d'Anglaterra va apoderar­se de la terra dels moros amb gran victòria....