Trabajo multisensorial

EL TREBALL MULTISENSORIAL

Estel Diaz i Tusal

Lourdes Espejo Sánchez

Ana Isabel Ramirez Montero

DISCAPACITAT VISUAL

2010-2011

ÍNDEX

1) Introducció

2) El treball multisensorial

2.1) Marc teòric

2.2) Implicacions

2.2.1) Sensació

2.2.2) Percepció

2.2.3) Integració sensorial

2.3) Comunicació i actitud de l’adult

2.4) Finalitat iobjectius

2.5) Material multisensorial

2.5.1) Materials d’estimulació sensorial

2.5.2) Aula multisensorial

3) Conte multisensorial

3.1) Unitat didàctica del conte

3.2) El conte del tres porquets

4) Conclusions

5) Bibliografia

1) Introducció

El tema que presentem a continuació busca conèixer que és el treball multisensorial.

L’objectiu del treball éssaber que és, a partir de la seva història, també saber en que consisteix i que entenem com treball multisensorial.

Com a exemple d'instrument o recurs per treballar la estimulació multisensorial hem utilitzat un conte. Hem buscat presentar aquest recurs no com una cosa aïllada sinó com una cosa relacionada amb una unitat didàctica i amb un sentit dins de l’ensenyament de l’infant.

Eltreball multisensorial és molt important per infants amb discapacitat, perquè desperta el seu interès i els permet conèixer el món a partir d’altres sentits i fa que la mancança d’un quedi compensada amb els altres.

En el tema sobretot ens hem centrat amb nens amb discapacitat visual. El fet de treballar multisensorialment els ajuda a connectar amb el seu entorn a partir dels altres sentits a part dela visat.

Per últim hem busquem mostrar que el fet de treballar multisesnosiralment és útil no només pels infants amb discapacitat visual sinó també per tots els altres nens amb discapacitat o no.

2) El treball multisensorial

2.1) Marc teòric

La història de l’estimulació és tant antiga com la de l’ humanitat. Les mares des de sempre han estimulat als seus nadons, sense saber lesrepercussions que hi havia darrera, fins i tot abans que neixin la mare parla i toca la panxa per comunicar-se amb l’infant. Ara sabem, després d’investigacions, que el nadó quan està dins del ventre de la mare té la capacitat de sentir, veure, escoltar i fins té el sentit del gust. Per exemple sabem que els asteques, li donaven molta importància al estat emocional de la dona durantl’embaràs, ja que es pensava que aquest tenia una relació directe amb el desenvolupament i benestar de l’infant que havia de néixer.

Durant molt de temps s’ha fet una estimulació per intuïció, en canvi ara aquest té darrera una fonamentació científica.

L’estimulació per intuïció, tal i com diu el seu nom, es basa en intuir allò que seria bo per el nadó i per al seu desenvolupament idonar-li-ho, en aquestes ocasions les àvies són una bona companyia perquè ja han passat per l’experiència i poden guiar amb el que pot ser bo en cada moment.

Un nen sense discapacitat necessita dels estímuls per conèixer-se a si mateix i el seu entorn, per desenvolupar-se integrament. Ser un subjecte actiu és el seu aprenentatge. Un nen amb discapacitat visual (o de qualsevol altre tipus) encaranecessita de més estímuls per pal·liar les seves mancances i desenvolupar-se al màxim dins les seves possibilitats.

Si el nen se sent estimat, ben aviat agafa confiança i seguretat. És important començar a estimular a l’infant des de l’embaràs. Si el nen és estimulat des d’abans del naixement s’aconsegueix un millor desenvolupament orgànic i funcional del seu sistema nerviós i dels seusòrgans de contacte.

Els investigadors s’han adonat de l’importància de la relació entre mare i fill, per aquest motiu comencen a estudiar, com apropar el coneixement al nen, com potenciar les seves habilitats i com pal·liar les dificultats, d’aquí sorgeix l’idea d’estimulació precoç.

L’estimulació primerenca, estimulació precoç o atenció primerenca és un grup de tècniques...