Treball de recerca, els curtits

QUÈ SÓN ELS CURTITS, COM S’OBTENEN I QUINS USOS TENEN:

1. Definició i usos generals:

Els curtits són el resultat del procés de convertir la pell sobrant i putrescible de mamífers com la vaca, la cabra o l’ovella, en cuir imputrescible mitjançant una sèrie de tractaments químics que eviten la descomposició, i a més, permet fer-les més estètiques davant del consumidor (fer-la adequadaper al tipus de confecció a la qual serà destinada, o simplement fer-la a la mida del client per que compleixi la qualitat desitjada).
Habitualment, la pell curtida es destinada sobretot a confeccionar marroquineries, es a dir, bosses, cinturons i carteres (o moneders) o calçat, ja que la pell de per si, acostuma a ser molt més gruixuda i dura. Però gràcies als avenços durant la història de lacurtició, s’han descobert maneres de tractar la pell per fer-la apta per confeccionar jaquetes entre altres articles.

També cal parlar de la pell en si, ja que no totes les part d’una pell tenen les mateixes característiques i qualitats. En un magatzem de pells en brut, les pells vacunes són tallades en base de l’aplicació a que es destinen, fent unes distincions segons les parts del’animal, que reben diferents denominacions: crupó, coll o falda, i també la fulla o el dosset[1]. El crupó és la part corresponent a la regió dorsal i lumbar; presenta una estructura fibrosa molt compacte i un gruix uniforme, i per aquestes característiques és la part més apreciada. La part del coll presenta arrugues i és menys compacta i homogènia que el crupó. Aquests darrers inconvenients solen ser méspronunciats a les parts del ventre i de les cuixes de l’animal, les quals es denominen faldes. Si una peça de pell la partim per la meitat, per la línera de la espinada, cada meitat es denomina fulla. Els dossets són les pells sense les faldes.

També podem trobar l’ús de la pell en pantalons i faldilles, o en diverses tapisseries. El seu ús en la tapisseria dels mobles no es una novetat, comper exemple en la tapisseria de sofàs, butaques, cadires, pufs, etc. Però també es veu present el cuir en la tapisseria dels interiors dels automòbils, així com en les noves creacions en les que s’ha pogut incloure el cuir o la pell amb pèl, com per exemple les originals invencions de dissenyadors d’interiorisme que fan servir els cuirs per revestir estufes elèctriques d’alt disseny, parets,gerros, catifes, etc.

De totes maneres, hi ha cultures bastant menys desenvolupades que avui dia que encara conserven la tradició de l'ús de la pell sense adobar, per exemple a Àfrica encara la fan servir per al transport de l'aigua, amb el pèl per fora mullant-lo exteriorment manté fresca l'aigua en els trajectes en ple desert. Altres usos, en cultures rurals fins i tot a Espanya, es fan bossesde pell per aconseguir mantegues i matons bressolant-hi la llet.

Segons la destinació o utilitat final de les pells es fa servir un o altre tipus d’adobament. La pell crua

1. Artesanies en cuir.

Al començament del segle XVIII, la realitat es coneix com la ¨civilització del cuir”, ja que aquest era el que més es feia servir en construccions, en transports, en recipients, utensilisde vaixelles i per descomptat en el vestuari, des de les botes, fins als barrets, incloent cintes i tot tipus d'accessoris, com la “yuspa”, una bosseta de cuir que es penjava del coll i en el qual s’hi guardaven l’equip per fer foc.
Per aquell temps es va anomenar als seus artesans amb el nom de “guasqueros”, un derivat del terme d'origen “quetxua”, que s'associa al llaç usat en tot tipus detreballs i equips. Aquest nom és habitual i fins es registra en algun “chamamé” (música popular de la província d’Igualada), el que dóna la pauta de la seva difusió a nivell popular. Es treballa generalment amb el cridat cuir cru, és a dir aquell que no prové d'un procés industrial i també s'incorpora per a diversos usos el cuir curtit a l'alum, més conegut com la sola.

Les artesanies en cuir,...