Tutankamon

Tutankhamon fou un faraó de la dinastia XVIII de l’Antic Egipte. Va succeir al seu germà Semenkhare i va governar uns 10 anys (1335/1336 a 1325/1327 aC) en el període de l’Imperi Nou. Tot i la seva fama gràcies a haver-se descobert sencera la seva tomba, fou un faraó secundari de la dinastia.
El seu nom de naixement fou Tutankaton ("imatge viva d'Aton), fill d’Amenofis IV (Akhenaton); sobre laseua mare no hi ha certeses clares, sembla que podria ser una germana del propi pare. El nom de Tutankamon el va agafar al segon any de regnat i vol dir "imatge viva d'Ammon". Aixó es deu a que abandonà el culte a Aton (instaurat com únic déu pel seu pare, monoteisme), i va tornar a la ortodòxia d'Ammon (politeisme). El seu nom de tron fou Nebkheperure (El senyor de les presències és Ra). El seunom fou escrit habitualment com Ammon-tut-anj, degut al costum dels escribes de posar el nom del déu al principi de la frase per honorar-lo. Probablement va passar els dos primers anys a Akhetaton, al palau del nord. Va pujar al tron tenint uns 9 anys, i a aquesta edat s'havia casat amb la seva germanastra Ankhesenpaaton, (reanomenada Ankhesenamon) que probablement era més gran. Tutankamon es creuque va tenir dues filles però cap fill.
EL REGNAT DE TUTANKAMON
Es pot afirmar amb un alt grau de certesa que el jove Tutankamon fou l'últim faraó de sang reial de la dinastia XVIII. Fou coronat a Memfis , ascendí al tron i va restituir, com hem dit, el culte tradicional politeista, tornant als sacerdots d'Amonn la influència i el poder que havien tingut abans de la revolució religiosa i políticad'Akhenaton (el seu pare). Durant el seu curt regnat va retornar la capitalitat de l’Imperi a la ciutat de Tebes i estigué en mans d'Ay i Horemheb, que es repartiren el poder: Ay (avi de la seva dona) va administrar Egipte i Horemheb l'exèrcit.
Les seves imatges i esteles, les seues construccions, foren usurpades al final de la dinastia segurament per Horemheb que es va atribuir el restablimentde la religió tradicional, i tot i que la imatge que representen és la de Tutankhamon, el nom que hi figura és el de Horemheb.. Aquesta usurpació tant continuada fa pensar que Horemheb va tenir bastant a veure a les decisions de Tutankhamon i que, quant va pujar al tron, va assolir com a pròpies les coses que havia fet essent regent.
El seu paper resultà ser més important del que en un principies pensà, i va ser un gran constructor que s'encarregaria de reparar els mals comesos per Akhenaton sobre els temples egipcis. Així, no és sorprenent el fet que la majoria dels rostres de les estàtues d'Ammon d'aquesta època siguin les del propi Tutankhamon.
El seu regnat es caracteritzà per un retorn a la normalitat en el pla socioreligiós després de l'interludi protagonitzat pel seu pare. Aquestretorn fou paulatí, restaurant el culte en els temples abandonats de déus com Ammon, Osiris, Ptah, etc. i permetent la celebració dels ritus pertinents.
LA SEUA MORT
Va morir vers 1327 aC, als 19 anys d'edat, després de regnar uns deu anys i sense haver pogut consolidar el seu poder. La seva prematura mort deixà una certa inestabilitat a Egipte, ja que era l'últim membre baró de la dinastiaXVIII. El succeí el seu conseller i gran visir Ay, el pare de Nefertiti, que es casà amb la viuda de Tutankhamon per aconseguir la legitimitat dinàstica, regnant durant quatre anys. Durant aquest període Ay s'ocupà del govern interior, mentre que el general Horemheb, casat amb la germana de Nefertiti, Mutnedymet, s'ocupava de recuperar el prestigi exterior bastant damnificat durant els dos regnatsanteriors, i fou possiblement associat al tron. Tots dos nomenaments foren recolzats pel clergat d'Ammon, agraït pels favors polítics rebuts.
S'ha escrit molt sobre la seva mort i han hagut diferents teories des del descobriment de la seua tomba. Al febrer del 2010, una comissió del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, presidit per Zahi Hawass, després de 18 mesos d'estudis exhaustius...