Una imatge no val més que mil paraules

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1846 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 20 de octubre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Afirmacions que circulen com a falsa moneda legal; enunciats que van passant de generació en generació .
Aquest llibre és bel•ligerant contra tot d’estereotips socials i és per això que inclou un en el títol, de tal forma que cada capítol estarà presidit per una afirmació entre cometes que s’haurà de sotmetre a revisió.
PART PRIMERA. De comunicació oral i escrita
1.Actualment es considera modern allò basat en les imatges, encara que aquestes sòls transmet idees bàsiques, elementals. En canvi, els humans sempre han conviscut en la parla oral, que fa que ens formem com a persones i ens permet amb una simple frase comunicar una idea, ja que no tot pot ser representat mitjançant la pintura, les imatges.
Aquestes, formen fragments de la realitat, i tenen un cert límit .Per contra, el text ha creat conceptes abstractes en la nostra imaginació; ‘’volia fer’’ ‘’em sent com si fos’’, sense límits.
Per què no podrien conviure en harmonia imatges i paraules, sense que les primeres tinguessin un aire de superioritat?
2.
L’escriptura serveix per a organitzar la societat.
No té sentit que aquesta desapareixi ja que la gent viu en una vida complicada (creada per lamateixa societat) i l’escriptura la fa més còmoda, i ningú no voldria tornar enrere, al temps de l’analfabetisme.
3.
Fer literatura és qüestió d’ofici i dedicació, una capacitat a l’abast de qualsevol humà. Es sobrevalora massa a un grup de gent poeta, però no es té en compte als altres que també ho són o simplement no se’ls reconeix. .
4.
Es diu que els periodistes del segle XIX escrivienmillor, i això simplement és pel fet de que escrivien molt poc! Però els temps han canviat amb la democratització de la lectura i l’escriptura. Abans sòls quatre privilegiats que tenien estudis eren gent de casa bona. I els joves? Alguns catastrofistes han arribat a dir que són pel fet d’adoptar una forma de parlar pròpia amb tios, rotllos, ¿ens obrim?. Però en canvi, si que posseeixen el controldel sistema i, quan toqui, deixaran de parlar com adolescents. De totes formes el sistema ja el tenen pel sol fet d’haver nascut humans, ja que el llenguatge es va desplegant en nosaltres.
5.
Les llengües, és clar, permeten l’intercanvi d’informació, però també podríem definir-les com a mitjans per a la divisió del treball: .
Aquestes també fan molta més feina. Per exemple, fan possible eldiàleg interior; l’autoconversa (quan pensem, doncs, parlem) i l’autoexpressió lliure encara que visquéssim en un estat repressiu.
Al mateix temps sembla que cooperem gràcies a una llengua, i ens acompanyem i ens sentim raonablement lligats quan parlem una llengua coneguda. Les llengües són indicadores d’identitat col•lectiva i funcionen com a concrecions del llenguatge, ens ordenen el món.PART SEGONA. De mites innocents
6.
El que passa es que alguna gent només troba normal allò que ell és, allò que fa i, en el nostre cas la llengua que parla, i més si és monolingüe. Aquesta és l’actitud del perceptor d’exotismes.
Però hi ha que tindre present que totes les llegües tenen gramàtica, com en aquest cas la del ioruba, tan humans i tan parlants.
Existirien llengües rares siaquestes foren les pròpies d’una espècia animal diferent a la humana amb un altre sistema de processament mental i lingüístic.

7.
Sis mil llengües; totes fàcils, d’allò més.
Cal entendre que les dificultats que podem tenir per aprendre el xinés són exactament les mateixes que pot tenir un xinès quan aprèn la nostra llengua, la . Tot és qüestió de perspectiva. De menuts, quan n’adquirim el sistema,l’aprenem espontàniament perquè es troba al nostre entorn, com també podríem haver adquirit qualsevol de les sis mil llengües, sense cap restricció.
8.
.
Quan i on és una llengua? Hi ha qui se sent molt còmode amb la llengua A a casa i amb la llengua B a la feina; qui parla A amb el pare i B amb la mare, etc. És útil i natural controlar amb comoditat registres diferents i llengües diverses,...
tracking img