UNITAT6 Logica 3
De què va la lògica?”
Bloc 3: El saber teòric
Unitat 6. Lògica forma i lògica informal
Apartat 1. La lògica i el seu objecte
Lògica. Sentit popular: s’identifica amb el sentit comú.
Lògica. Sentit estricte: la disciplina que estudia la
correcció o validesa dels raonaments o
inferències.
Del grec logos ( = paraula, pensament, discurs, raó, intel·ligència)
Què ésun raonament o inferència? Un procés mental que partint
de dades conegudes (premisses) s’arriba a altres dades (conclusió)
La lògica analitza la validesa o correcció dels raonament; no la
veritat o falsedat dels enunciats o proposicions.
?
Analitza el següent raonament? (Què premisses, què conclusió, vàlid?)
“En Pere és a casa o és a fora. És a casa. Aleshores no és a fora.”
Edebé, pàg 117,final text
6.1 La lògica i el seu objecte
Raonaments o inferències - 1
A. “En Pere és a casa o és a fora. És a casa. Aleshores no és a fora.”
B. “Plou o no plou. Plou. Aleshores no plou.”
Estructura dels raonaments:
A
Premissa,
Premissa,
Premissa,
........
Si, Quan ...
Atès que...
Perquè...
Conclusió
Per tant... / Aleshores...
En conseqüència...
PaC v PaF
p v q
p v p
PaC
p
-(PaF)q
B
p
p
6.1 La lògica i el seu objecte
Raonaments o inferències - 2
?
Analitza el següent raonament? (Què premisses, què conclusió, vàlid?)
“El lladre del formatge és un gat o un ratolí. Les petjades demostren
que no és un ratolí. El lladre del formatge és un gat.”
LLfG v LLfR
p v q
-(LLfR)
LLfG
?
q
p
“Atès que tots els ocells són ovípars i el ratpenat no pon ous, el
ratpenat no és unocell pròpiament dit.”
? “Mai no seré fulminat perquè jo sempre esquivo els raigs; si els
esquives, aleshores no seràs fulminat.”
6.1 La lògica i el seu objecte
Raonaments o inferències - 3
“Atès que tots els ocells són ovípars i el ratpenat no pon ous, el
ratpenat no és un ocell pròpiament dit.”
?
Premissa
Tots els ocells són ovípars
Oc són Ov
Oc = Ov
p
Premissa
El ratpenat no ponous
R no és Ov
-(R = Ov)
-q
R no és Oc
-(R = Oc)
-r
Conclusió El ratpenat no és un ocell
“Atès que tots els ocells són ovípars, aleshores ponen
ous. El ratpenat no pon ous. Per tant, el ratpenat no
és un ocell pròpiament dit.”
?
pq
q
tollens
p
“Si esquives els raigs, no seràs fulminat. Jo sempre esquivo els
raigs, aleshores mai no seré fulminat.”
Si (esqLL), aleshores –(Ful)
esqLL-(Full)
p q
p
q
Modus
Modus
ponens
6.1 La lògica i el seu objecte
Deducció i inducció
Tipus de raonaments
Deducció. Raonament en el qual a partir de premisses generals es
passa a una conclusió menys general. S'aplica: el que és vàlid per
tots, és vàlid per alguns. La conclusió té necessitat lògica. Si les
premisses són vertaderes, la conclusió també ho és.
Inducció. Raonament en el quals'arriba a una conclusió general a
partir d'informacions menys generals o particulars que es donen en
les premisses. La conclusió no és deriva necessàriament, només té
una certa probabilitat. Les premisses no asseguren la veritat de la
conclusió.
El lladre del formatge és un gat o un ratolí.
Els pardals són ovípars.
Les petjades demostren que no és un ratolí.
Els rossinyols són ovípars.
Ellladre del formatge és un gat.
Les orenetes són ovípares.
Tots els ocells són ovípars
6.1 La lògica i el seu objecte
Validesa dels raonaments
Les premisses poden ser vertaderes o falses. No els raonaments,
que són correctes o no correctes, vàlids o invàlids.
Així, una bona conclusió requereix partir de premisses vertaderes i
aplicant un raonament vàlid. Si algunes de les dues coses falla,pot
haver-hi veritat, però només per casualitat, no per lògica!
A:
Si la terra estigués fixa,
aleshores el Sol es mouria al
voltant nostre.
És un fet que la Terra està fixa.
--------------------------------------El Sol es mou al voltant nostre
El raonament és correcte, però
les premisses, falses!
B:
pq
p
--------q
O l’autora és la Marina o el tren
passa per Vilassar.
L’autora és la Marina....
Regístrate para leer el documento completo.