Valencia siglo xv

TREBALL MONOGRÀFIC
D'HISTÓRIA

ALMOHADES , ALMORAVIDES I
CONTRUCCIONS MUSULMANES A VALÈNCIA

(Bandera de la dinastia almohade fou el segon imperi àrab en la taifa de Valencia, deprés de la mort del Cid )
1


INDEX

Pàg 3 : Introducció

Pàg4 : Primeres Idees

Pàgs5,6: Almohades i Almoràvits

Pàg 7,8:Contrucciones Musulmanes i plánol de la muralla devalència

Pàg 9: Conclusions

Pàg 10: Bibliografia



2



INTRODUCCIÓ

E triat aquest tema, perque estic interessat en els conflictes bélics que es van produir en la taifa de Valéncia . Sempre m'han agradat les lluites i mes si son a la meua terra. Amés també e triat fer un poc de les construccions que ens han deixat els musulmans ací a València.

El fi d'aquest treballes mostrar la quantitat de pobladors que ha tingut valéncia i como s'han disputat les seues terres de cristians a musulmans .
També vull mostrar que totes aquestes colonitzacions y barrejes de cultura han sigut una bona influència pero a València.

Com es moltisima l'historia vaig a intentar-ne fer un petit resum de tot, pero a que queden les idees fonamentals clares.




3PRIMERES IDEES

Abans de res dir que valència sempre a estat una gran barreja de cultures, i que en aquest treball simplement parlaré de les àrabs que tant van afectar des a la manera de veure la vida, la aquitectura, la medicina, la mecànica...Tot comença en el segle onze amb l'arribada dels almoràvits i acaba al segle tretze amb la victòria de Jaume primer.A valencia es troben muralles romans, isobretot cultius com la taronja molt típica de aquí, que van ser millorats pel sistema d'irrigació àrab tret del mesopotàmic.València sempre ha estat una joia del Mediterrani, no a l'altura d'Egipte pel que fa a importància, però si a una gran alçada amb el seu port, llotja de la seda ...També cal recordar que la joia Espanyola per als àrabs era Al-Andalus que va ser el darrer que va caure en manscristianes, però València sempre va estar molt diputada


4

ALMORÀVITS

Es coneix com a Almoràvits a uns monjos-soldat sortits de grups nòmades provinents del Sàhara. La dinastia almoràvit va abraçar una interpretació rigorista de l'Islam i va unificar sota el seu domini grans extensions en l'occident del món musulmà amb les que van formar un imperi, a cavall entre els segles XI i XIIDesprés de la mort del Cid (1099) i del retorn de la vídua Jimena a Castella (1102), els almoràvits es fan amb el poder a Balansiya al comandament de Mazdalī.

Però l'imperi almoràvit va entrar en decadència tan ràpidament com s'havia constituït. Pergueren Saragossa, Calataiud i Daroca .

Els aristòcrates hispano-àrabs van iniciar la revolta contra els dominadors almoràvits, als qualsconsideraven uns intrusos intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins. La revolta va esclatar el 1144, però com havia passat en totes les anteriors revoltes indígenes andalusines, mancava de coordinació i les diferents faccions es combatien entre si, en un període d'anarquia. La revolta va ser encapçalada per Ahmad ibn Hud al-Mustansir, més conegut com Saifad-Dawla, fill de l'últim rei hudí de Saragossa. Induït pel seu odi als almoràvits, es va posar al servei del rei Alfons VII de Castella.En esclatar la revolta, Yahya ibn Ganiya (que havia estat governador de València) - comandava els almoràvits andalusins, i havia situat al seu nebot Abu Muhammad Abd Allah ibn Ganiya com a nou governador de València, ciutat que es va revoltar contra els almoràvitsl'1 de març de 1145. El 2 de maig es feia amb el govern de València el cadí Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz, el qual va encarregar la defensa de les fronteres al capità Abd Allah ibn Iyad
Tras una gran lluita interna ats-Tsagrí va dominar valència , pero poc despres les seus tropes es revelarien contra ell manta-lo.El valí que, malgrat la seva joventut, governava València de 1146-1147 era...