Valenciano

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2110 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 16 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Accentuació
L'accent es un signe ortogràfic, també convencional, que es representa per (') o (`) que, segons el definim, serveix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo a dalt d'aquella vocal de la síl·laba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació, el que es denomina accent fonètic o prosòdic.

En valencià hi ha dues classes d’accent gràfic: l’accent greu o obert (`)i l’accent agut o tancat (´)
Quan calgui accentuar la lletra a, ho farem sempre amb un accent obert : à/À.
Si hem d’accentuar una i o una u, l’accent que hi posarem serà sempre l’accent tancat ( í/Í ; ú/Ú).
En el cas d’haver d’accentuar una e o una o, cal mirar primer si, segons la pronunciació, es tracta d’una [e ] o d’una [o] oberta; o d’una [e] o d’una [o] tancada. En el primer cas,l’accent gràfic serà obert: è/È , ò/Ò ; i en el segon , tancat : é/É , ó/Ó.
Va bé recordar algunes sèries en que els mots s’accentuen sempre de la mateixa manera:
* Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...
* Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
* Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
* Adjectius derivats: verdós,plujós, relliscós…
* Mots derivats acabats en –ència: abstinència, eficiència, dissidència...
* Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...
Els mots aguts s’accentuen quan tenen una d’aquestes terminacions: a, e, i, o , u; as, es, is, os, us,; en, in.
No s’accentuen els mots aguts que acaben en diftong decreixent ( tornareu)
S’accentuen els mots plans que no tenen cap deles terminacions anteriors. Sí que s’accentuen els mots plans que acaben en diftong decreixent (tornàveu).
Tots el mots esdrúixols van accentuats en valencià
L’accent gràfic serveix també per discriminar paraules que s’escriuen igual. Aquí en tens una llista: bé, béns, bóta, bótes; Déu, déus, adéu; dóna, dónes; és, sóc, són ...
• Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcionsque constitueixen l'accent diacrític).
• S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida d'es 'o-en-in (on la i és vocal).
• S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors.
• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és latònica) i totes les paraules sobre esdrúixoles (la síl·laba tònica està abans de la penúltima).
• S'accentuen tots els adverbis acabats en-ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

EXERCICI
1. Posa accent si fa falta a les següents paraules:
1 examen 2 rodamón 3 barnús 4 dilluns 5església 6 comprem 7 aigua 8 dia 9 copia, còpia, copià 10 rafega 11 llapis 12 bústia 13 oxigen 14 virus 15 tennis 16 tragèdia 17 individu 18 concórrer 19 això 20 ànec 21 usuària 22 misogin 23 Angel 24 dipòsit 25 paper 26 correu 27 Valencia 28 matalàs 29 formula 30 Tabú 31 açò 32 Júlia 33 espinacs 34 lliçó 35 Ramon 36 plàtan 38 porus 39catàleg 40 Sònia 41 essències 42 Dénia 43 cançó 44 tómbola 45 pingüí 46 àrbitre 47 menjàvem 48 témer 49 fideu 50 sòlid

Dièresis
El signe ortogràfic que anomenem, dièresi, es representa per mitjà de dos punts, (¨), que es posen sobre la vocal corresponent. Les vocals que poden portar dièresi són únicament, la i, i la u. Les funcions d'aquest signe són dos.
1 .- Indicarque es produeix un hiat, és a dir, que no es forma diftong en les vocals.
2 .- Indicar que la, o, es pronuncia. Això només es dóna en la combinacions, q / g + ü + vocal, e, i.
Escrivim dièresi damunt la lletra u quan va darrera de g o q i davant d’ e, i : aigües, pingüí, qüestió, obliqüitat.
Quan dues vocals continues, una de les quals es una i o una u, no son pronunciades formant diftong,...
tracking img