Vegetal

Pedro i Roni Rodriguez
24-11-2014
Arbres i arbustos del paisatge

Nom
Característiques
Roure: Es troba en l'hemisferi nord en diferents espècies , en climes temperats oceànics, o en climes mediterrànies en zones fresques per l'altitud.


Escorça fosca i arrugada.
Mides de fulles entre 4 i 15 cm de longitud i són més dures segons les espècies.
Per l'anvers les fulles són de color verdfosc, i per l'anvers tenen pèls i són de color verd grisós.
Són arbres de fulla caduca.
Fulla dentada.

Faig: S'estén per Europa, arribant al sud-est de Noruega, al Mar Negre i pel sud a les muntanyes de Grècia i Sicília. A la Península Ibèrica es distribueix per la meitat del nord. Als Països Catalans el trobem els Pirineus.

Arbre caducifoli.
Tronc recte i cilíndric, d'escorça llisa id'un gris blanquinós.
Arrel recta poc profunda, i amb arrels secundàries molt fortes.
Capçada esvelta, frondosa i ampla.
Fulles ovades i el·líptiques, translúcides , amb pèls per tot el contorn i poc pèls en la cara inferior.
Flors unisexuals, actinomorfes, monoclamídies i petites.
Les llavors no presenten endosperma.
Pot viure fins a 250 anys.





Landa: Es troba en zones declima humit com les d'Europa Occidental i poc al Nord d'Espanya.


Creix en un lloc aïllat, espinosa i pobre en espècies.
Formada per matolls com la ginesta, la gotosa o el bruc, que pot arribar assolir més de tres metres d'altura


Bruc: Creix en la regió mediterrània , i s'expandeix fins a Canàries , Europa Occidental i Àfrica oriental. També la podem trobar a les Balears, Mallorca ,Menorca i Cabrera.


Fulles verdes durant tot l'any i de flors petites.
Flors blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells
Amb moltes rames.
Té branquillons blanquinoses, peludes, les fulles s'agrupen en verticils de 1 o 2 i són molt estretes, linears, lampinyas,i gairebé aciculars, mesuren d'1 a 3 mm de longitud.

Ginebre: És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia iNord-amèrica.

Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.
Les fulles són aciculars disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).
Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril i plantes només ambflors femenines.
Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.



Ginesta: Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. També creix espontàniament al mediterrani occidental, des del nord d'Àfrica, la península Ibèrica, parts del sud de França, Itàlia fins a Sicília i Dalmàcia. A les Balears és adventícia i subespontània a Mallorca iMenorca.


És un arbust alt i recte, amb les tiges verdes i molt poques fulles
Té un port d'1 a 3 metres d'alçada amb les tiges cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica.
Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat.
Són linears d'1,5 a 2 cm de llargada.
Les flors són grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raïms.
Esreprodueix per llavors.


Surera: És un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina, és de mida mitjana, i originari de la Mediterrània occidental.


l'Alzina surera té entre 5 i 15 metres d'alçada però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres
Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l'arbre.
Les fulles de la surera,perennes, són verdes durant tot l'any i tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades. Són petites i dures i, per tant, deixen escapar poca aigua.
Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la seva posició dins l'arbre.
Les flors masculines, molt nombroses, s'agrupen en aments.
Els troncs són més o menys sinuosos.






Alzina: Viu...