D'alembert y la enciclopedia

Els Antecedents
Al Novembre de 1750 va tenir lloc en París, un esdeveniment carregat de conseqüències que ningú en aquell moment podia imaginar. Es van distribuir en aquesta data vuit mil exemplars d’un Prospectus de propaganda en el qual s’anunciava l’imminent aparició d’una magna obra col·lectiva que anava a constituir el compendi organitzat, la summa, de tots els sabers i coneixements humans:l’Encyclopédie. L’idea no era nova. Els moments finals del segle XVII i el primer terç del XVIII havien estat prolixos en similars intents de síntesi, encara que gairebé de caràcter individual. Algunes d’aquestes obres ocupen per mereixement propi un lloc central en la història del pensament i poden considerar-se amb tota justícia antecedents directes de l’Enciclopèdia.
Hi ha que destacar, entreelles, el Dictionnaire Historique et Critique de Pierre Bayle, el Grand Dictionnaire Historique de Moreri, la Historia Critica Philosophiae de Jakob Brucker (que va ser la font directa de molts dels articles de filosofia escrits per Diderot per l’Enciclopèdia) o el Dictionnaire des Arts et des Sciences de Thomas Corneille (1694). Un lloc especial ocupa entre tots aquests “precedents” Bernard leBouvier de Fontenelle, qui va escriure una gran quantitat d’obres sobre temes molt variats. Hi ha que citar també l’obra del canceller Francis Bacon, del que els enciclopedistes es consideraven hereus directes i al que idolatraven.
D’entre tots aquests precedents va haver-hi un especialment significatiu per la Enciclopèdia, perquè va ser el que va donar origen a l’empresa: la Cyclopaedia or anUniversal Dictionary of Arts and Sciences, de Ephraim Chambers, obra publicada en 1728 i que va gaudir d’un gran èxit com testifiquen les varies edicions successives. L’obra de Chambers no és potser tan important qualitativament com les de Bacon, Fontanelle o Bayle, però el fet és que la Enciclopèdia es va concebre en un primer moment com una mera traducció al francès de su Cyclopaedia. Tal projecteva ser concebut per l’editor Le Breton en 1745 i va obtenir privilegi reial pel mateix amb data de 19 de gener de 1746. La direcció del treball va ser confiada a un personatge avui totalment oblidat, l’abat Di Gua de Malves. D’Alembert apareix ja mencionat en els registres de l’empresa en decembre de 1745 i Diderot en febrer de 1746. Però conformi s’anaven endreçant els materials resultava cadacop més clar que realitzar una simple traducció de Chambers era totalment obsolet i inadequat, i Diderot i D’Alembert van acabar per convèncer a Le Breton i els seus socis en l’empresa (els llibrers David, Briasson i Durant) per embarcar-se en un projecte més ampli, l’elaboració col·lectiva d’una nova “enciclopèdia”. El 3 d’agost de 1747 els llibrers associats van trencar el contracte amb Gua deMalves, i el 16 d’octubre d’aquell mateix any Diderot i D’Alembert van ser nomenats, solidàriament, codirectors de la nova obra. Finalment, el 30 d’abril de 1748 Le Breton va obtenir un nou privilegi reial d’impressió en el qual ja no s’eludia a una mera traducció de Chambers, sinó a una “Encyclopédie ou Dictionnaire Universel des Sciences, Arts et Métiers, traduit des Dictionnaires de Chambers,d’Harris et de Dyche et autres aves des augmentations”

L’empresa de l’Enciclopèdia
Durant els anys 1748, 1749 i 1750 són els anys de gestació de l’empresa: contractació de col·laboradors, acumulació de traduccions o d’articles originals, llibres, gravats, dissenys, d’investigacions directes de primera mà als tallers, etc. Des del principi va estar clar que la part gràfica jugava un paper fonamentalal costat del text, i Diderot es va llançar a l’ingent feina d’encarregar làmines realitzades a partir de l’observació directa o d’altres prèvies, contractar dibuixants i gravadors i supervisar els resultats del treball d’aquests.
Al novembre de 1750, amb la distribució del Prospectus, començava pròpiament la història de l’Enciclopèdia. Amb el Prospectus van arribar els primers problemes: les...