D'on ve el nom de catalunya

El nom de Catalunya ve de la ciutat preromana de Xelsa, coneguda també per Setelsis en les taules gregues de Ptolomeu. Els habitants de Xelsa eren coneguts pels xelcetans o celsetans.Aquest gentilici es va transformar en lecetans o lacetans, per absorció de la c inicial en la s i anticipació de la l. Són els lacetans tantes vegades esmentats pels escriptorsromans, els habitants de la Lacetània. Aquest nom geogràfic en grec es pronunciava Laketània, el qual va donar lloc a la metàtesi de Katelània, d'on sorgiria el nom de Catelònia i finalmentCatalunya. El pas de Lacetània cap a Catalunya ja va se defensat per Schopf (1919). Aquesta és l'explicació més sumària del nom de Catalunya, però encara és possible donar un pas més:arribar a la seva etimologia profunda a través de Xelsa o Celsa. La capital dels lacetans, que tal era Celsa, corresponia a l'actual Solsona, com és sabut i acceptat. Tots elsgentilicis provenien de la seva capital i els lacetans no podien ser una excepció. Prop de Solsona hi ha el serrat de Sant Bartomeu, totalment pla en la part superior, com una plataformaaèria, i inclinat pels costats. A l'edat medieval apareix com el mons lecitanus. Era una pervivència del lloc on s'aixecava la Setelsis de les taules de Ptolomeu. És tractava d'una ciutateminentment enlairada i d'aquí venia que li posessin el nom de Celsa, derivat de cel i que volia dir enlairada: excelsa. Per tant, el nom de Catalunya ve de l'antiga Lacetània, queocupava la part interior de Catalunya, des del Pirineu fins a la meitat. I el nom de la Lacetània venia de la capital dels lacetans, que era Celsa, avui Solsona, al bell mig de Catalunya, ique volia dir excelsa per la seva situació enlairada. Per consegüent el nom de Catalunya, etimològicament parlant, significa situada dalt del cel, talment en un indret molt elevat.