L’època de la restauració borbònica (1875 – 1898)

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1822 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 17 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
7. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875 – 1898)

INTRODUCCIÓ (p. 146)

Després del fracassat Sexenni democràtic (1868 – 1874) es va restaurar la monarquia borbònica.

El nou sistema polític (ideat per Cànoves del Castillo) es fomentava en l’alternança en el poder de dos grans partits (el conservador de Cànoves i el liberal de Sagasta).

La restauració va durar més de 50 anys, desdel pronunciament de Martínez Campos (1874) fins a la proclamació de la Segona República (1931) amb una inflexió en 1898.

La restauració comprèn els regnats d’Alfons XII i Alfons XIII i interregne de la regència de Maria Cristina.

El sistema de la Restauració mai va arribar a ser democràtic ja que tot el sistema electoral era fraudulent per assegurar-se l’alternança de partits.

A Catalunyaes va consolidar el catalanisme polític.

Lany 1898 Espanya va perdre les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines que va fer caure a Espanya en una crisis social i política. Degut a aquesta crisis, es va iniciar un procés de modernització del país anomenat regeneracionisme.

1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

El pronunciament de Martínez Campos (Desembre del 1874) vasignificar la restauració de la monarquia borbònica amb Alfons XII. El polític cabdal va ser Cànoves del Castillo.

1.1 UN NOU SISTEMA POLÍTIC

Cànovas del Castillo va idear un nou sistema polític que tornaria l’estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent de revolució, per això va rebre el nom de torn pacífic.

Costava en un bipartidisme d’alternança entre dos grans partits: elpartit conservador de Cànovas i el liberal de Sagasta. Era de caràcter partidista i excloïa qualsevol altre model polític.

Els seu principal objectiu era: elaborar una constitució basada en el bipartidisme i en pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.

La constitució del 1869 defensava un país més democràtic i les corts constituents van convocar unes eleccions ambsufragi universal tot i que Cànoves no n’era partidari i, posteriorment, la va canviar.

LA CONSTITUCIÓ DEL 1876

|Subjecte de la sobirania |Compartida entre la monarquia i les corts |
|Caràcter ideològic |Conservador |
|Relació entre poders|El poder legislatiu era bicambral (senat/diputats) |
|Elaborada per |Cànoves (partit conservador) |
|Tipus de sufragi |Censatari |
|Declaració de drets |Restrictiva|
|Relació Església-Estat |Confessionalitat catòlica de l’estat |

El text constitucional considerava la monarquia com una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política. El monarca tenia el dret de vet, nomenament i llibertat de modificació de qualsevol afersense comptar amb el govern.

BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC

-Cànoves del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança en el poder dels dos grans partits (conservador i liberal) excloent qualsevol altre partit.

S’anomenava torn pacífic perquè garantia estabilitat institucional i posaria fi a la intervenció militar en la política.

L’exèrcit va quedarsubordinat pel poder civil i es va establir que la seva missió era únicament la defensa de la seguretat i la independència del país.

PARTITS DINS DEL SISTEMA: Conservadors (Cànovas) i Liberals (Sagasta)
PARTITS FORA DEL SISTEMA: Republicans, Ultracatòlics, Nacionalistes i Socialistes.

2. LA VIDA POLÍTICA I LALTERNANÇA EN EL PODER

2.1 FALSEJAMENT ELECTORAL I CACIQUISME

Aquest sistema...
tracking img