L'Art Renaixentista

1. REFERENTS HISTÒRICS:

La Itàlia renaixentista, era un mosaic polític format per petites ciutats dominandes per famílies aristocràtiques.
El papa Nicolau va reformar la ciutat de Roma i va manar la construcció de la basílica de Sant Pere.
Segle XVI, hi ha lluites continues entre Francesc I de França i l’emperador Carles V, els quals van convertir Europa en un camp de batalla. Carlesd’Habsburg havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre del Imperi Romanogermànic en contra de Francesc I de França. Aquest conflicte va tindre grans repercussions a Itàlia, perquè el suport del papa francès va provocar l’assalt de la ciutat de Roma per les tropes imperials. Això fou la causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.
SegleXVI, els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana de manera progressiva, va anar guanyant influència en relació amb la noblesa.
Al final del segle XV, es va produir un creixement notable en l’economia, gràcies a la manufactura i comercial d’Alemanya i els descobriments geogràfics d’Espanya i Portugal. Gràcies al poder econòmic es va produir el major desenvolupament cultural ales corts dels reis i a la residència dels mecenes.
La Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós europeu; el cisma d’Anglaterra fou un dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar el Concili de Trento, que intentava la reforma de l’església de Roma (Contrareforma), la qual va nodrir de contingut l’art realitzat durant l’època barroca als països catòlics.

2.LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ASTÍSTICA

Segle XV, les noves tendències artístiques es van desenvolupar a Itàlia. Florència, Roma i les escoles del nord d’Itàlia van ser els centres de producció artística més important.
Segle XVI, el Renaixement es va estendre per tot Europa a través dels anomenats artistes vagi i es van desenvolupar nous centres artístics.
El Renaixement comprèn dos períodes: elQuattrocento (segle XV) i el Cinquecento (segle XVL), juntament amb el moviment manierista (segle XVI), defineixen les tendències artístiques d’aquesta època. El Manierisme es desenvolupà juntament amb un classicisme que és deutor de propostes quattrocentistes.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El Renaixement, suposa la recuperació de l’Antiguitat i la desaparició d’allò medieval de resultes de lainfluència cultural del classicisme romà. Va tenir una influència decisiva en l’Humanisme, que s’imposà entre els intel·lecutals i els escriptors de l’època i va tenir com a característica la valoració de l’art clàssic de Grècia i Roma antigues, van prendre com a model a seguir la perfecció. Hi ha una renovació dels sistemes de representació: la perspectiva artificial, que és la transformaciódels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això, va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme.
Des d’una perspectiva social, es va passar de l’artista artesà a la figura de l’artista creador. Sorgeix també la figura del mecenes, que fomentava l’art, i el feia servir per les seves pròpies finalitats.
Segle XVI, sorgeix un art que produeix el trencament del cànons formalsi busca noves formes d’expressió formal i conceptual: el Manierisme. Es va dur a terme durant el segle XX, per marcar la transició entre el Renaixement i el Barroc. Es caracteritza per la distorsió de les figures, la creació d’espais irreals i la utilització de colors molt clars o molt vius. Els temes, són fantàstics i esotèrics, eròtics i cortesans. La plàstica i l’arquitectura es tornencapricioses i estranyes. El seu públic es l’aristocràcia, ja se cerca obres en les quals destaquin l’elegància formal, el virtuosisme i la recerca d’una bellesa artificiosa. Es tracta d’un art frívol, teatral, decadent i sensual.

4. URBANISME I ARQUITECTURA
Presentà propostes de ciutats ideals, que alhora desenvolupà uns nous plantejaments en l’ordenació dels jardins.
L’arquitectura civil i...