L'escola entre l'autoritat i la zitzània

Comentari sobre el llibre de Tolsterli, "l'escola entre l'autoritat i la zitzània".














L’escola entre l’Autoritat i la Zitzània





























Bolsterli, M. et all (2006). L’escola, entre l’Autoritat i la Zitzània. Ed. Graó nº 152 Biblioteca de Guix.

Abstract:
L’escola entre l’autoritat i la Zitzania és un llibre dedicat aPhilippe Meirieu i creat per diferents autors del grup LIFE de la Universitat de Ginebra amb l’objectiu d’argumentar el nivell de debat recordant a tothom la complexitat dels problemes i la impossibilitat de resoldre’ls amb eslògans.

Aquest llibre està dividit en dues parts; la primera part està composada per vint-i-sis paraules o expressions les quals van en ordre alfabètic (des de Autoritatfins a Zitzània). La segona part està composada pels primers que van llegir les vint-i-sis paraules i aquests ens donen diferents visions amb les seves reflexions de debats sobre l’educació en l’actualitat.

El fet de ser un llibre descentralitzat (cada capítol correspon a l’argument donat per diferents autors) permet fer una lectura sense cap rigor d’ordre. Tant és llegir primer l’argument dela lletra “L” (Laxisme) que el de la lletra “A” (Autoritat).

Ens trobem en una situació on l’escola és qüestionada per tothom. Ens dóna la contrapartida en diferenciar mètodes com són els tradicionals, els coneixements són el centre de l’ensenyament, per sobre els mètodes actius basats en l’adquisició de competències, actituds, identitat i desenvolupament de la persona.
Durant el llibre veiemuna reflexió sobre la pedagogia que està basada en els coneixements lineals i iguals per a tothom fomenta més la desigualtat. En contrapartida, les noves pedagogies es fonamenten en l’atenció a la diversitat i el punt de partida és l’alumne.

Temps enrere hem patit una educació basada en que tothom havia de passar pel mateix garbell, fet totalment excloent i diferenciador on el fracàsescolar és el protagonista. La nova pedagogia va dirigida més a mètodes individualitzats i integradors. El fet de partir dels coneixements i aptituds dels alumnes fa que el rendiment i l’adquisició de coneixements, estratègies... sigui més significativa.

Aquesta obra és ideal per conèixer les diferents visions sobre els arguments fonamentals d’una pedagogia diferencial i innovadora.

Cinc paraulesclau:
-Eficàcia -Iniciativa - Missió de transmissió -TIC -Triangle didàctic


Cinc reflexions personals:
Un aspecte clau a l’educació escolar és l’actitud que mostra el docent davant l’alumnat. En molts casos trobem professors que no mostren interès pel seu ofici. Molts d’aquests no troben sentit a la seva feina i això causa esgotament professional iinclús l’abandó de la professió. La desatenció per part dels alumnes a classe és una causa provocant així absentisme, problemes de comportament i cada cop més, alumnes que repeteixen curs o que opten per abandonar. Per la meva part, la solució a quest problema seria formar mestres amb iniciativa, que les escoles motivin als professors i que aquest es comprometin en un projecte.

Un problemamolt greu que ens trobem a moltes classes és la poca il·lusió que mostra el professor alhora d’exposar i per tant hi ha un contagi cara als alumnes. Aquests alumnes s’asseuran a les cadires amb la finalitat única d’agafar els apunts i no interioritzar-los. Aquest problema pot ser preocupant ja que la desídia provoca frustració. En canvi si traiem una mica d’iniciativa i ens preocupem pels alumnes,les seves necessitats, els seus sentiments, els seus coneixements inicials, segur que la desídia desapareixeria. Per exemple, qualsevol classe feta d’una forma més interactiva entre els aprenentatges i la realitat fa que als alumnes els hi aparegui ganes d’aprendre i interès per a l’assignatura.

Molt interessant, i més ara que s’ha posat de moda l’ús de les noves tecnologies a les...