L’informe pisa i els factors que afecten a la situació espanyola.

Segons l’informe PISA de l’any 2006 referit a Espanya, Finlàndia és la capdavantera amb els millors resultats obtinguts en relació a l’educació. L’informe també reflexa el lloc ocupat per Espanya i per les 10 comunitats autònomes participants que segons veurem és una posició bastant baixa. Hom podria pensar amb molts de factors per tal de donar una explicació mitjanament verídica de perquè aixòés així. Un d’aquests, el primer que se’ns sol venir al cap es el que fa referència a la latitud del país, que efectivament, potser sigui significatiu, però no és el més important i tampoc es del tot cert que sigui revelador, o si ho és, hi ha excepcions com és el cas de Xina que es troba entre els deu primers i està aproximadament a la mateixa latitud que Espanya. Algú podria fer la reflexió de quesi ho restringim a l’àmbit europeu, adduint que els altres o són molt llunyans o culturalment diferents, excepte Amèrica del Nord, el factor latitud seria cert. Però una raó de pes o un motiu pel que no sigui tan important la latitud del país, es que països com Noruega o Islàndia, països europeus geogràficament més al nord, no estiguin entre els països amb més bon resultat. Però la latitud si ésimportant des de una perspectiva inversa. El fet és que els països que estan situats més al sud d’Europa no es troben entre els quinze primers. La raó s’ha de cercar en dos factors que són els que més influeixen perquè això sigui així: turisme i clima. El turisme perquè permet un desenvolupament econòmic que te les mateixes conseqüències que el cas especial de les Illes Balears, vist unes líniesmés avall quan es parla de la tradició escolar i el clima per les hores de llum diàries i la calor, es a dir, sovint és més atraient gaudir del sol i del bon temps que restar dins casa i en conseqüència dedicar menys hores a l’estudi, el contrari del que passa als països geogràficament més al nord a Europa.
Cal ressaltar també que, entre la llista dels deu països europeus amb millor resultat estroben quatre comunitats autònomes espanyoles de les deu que hi participaren: Castella i Lleó, La Rioja, Aragó i Navarra, seguides de molt aprop de Cantàbria, Astúries i Galícia. En total un 70% de les comunitats autònomes es troben dins els tretze països europeus amb uns resultats millors sobre els 33 que hi participen.
Hom podria creure que tal vegada no estiguem tan mal situats, i sí, es certno estem tan malament si ens referim al lloc ocupat dins la llista, estem al lloc 31 de 57 països participants, es a dir un poc mes avall que el del mig. Però no és el lloc ocupat el que s’ha d’examinar, sinó la posició que ocupem en relació a la mitja de resultats. Aquesta se situa entre el lloc 22 i el 23 i nosaltres estem al 31, això vol dir que estem situats bastant més avall que la mitja.Aquest fet ens mostra la dispersió de resultats que hi ha entre els primers llocs de la llista, es a dir, els països amb més bons resultats els tenen amb diferència sobre els demés.
Un altre factor important a tenir en compte és la tradició escolar, no només vist des de la perspectiva del Sistema Educatiu i de les lleis que el regeixen, sinó també des de l’àmbit familiar. És indubtable que els parestenen una gran influència en els fills, i aquests prenen exemple de multitud de actituds i valors d’aquells. El nivell intel•lectual i els estudis dels progenitors, tenen una influència profunda en el posterior desenvolupament intel•lectual i en els estudis dels fills. Com a exemple es pot citar que si els fills tenen accés a una gran quantitat de llibres, que es trobin a la casa pairal i quepuguin satisfer la seva poca o molta curiositat, tal vegada tindran més possibilitats de tenir uns bons resultats escolars. Aquesta idea també és un fet en la relació que aquests pares tingueren amb els seus. No sempre passa així, evidentment sempre hi haurà qui a pesar de que el condicionament sigui l’apropiat, no se doni el cas exposat. I una causa d’aquest desinterès la podríem trobar tal...