L'evolucionisme en el naixement de la psicologia científica

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2083 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 18 de marzo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Història de la psicologia

L'evolucionisme en el naixement de la psicologia científica

Per a lʼestudi del naixement de la psicologia científica, cal tenir en compte la multiplicitat disciplinar que ha portat a la seva fundació. A continuació, tractaré de fer un repàs conscient i rigorós, no per això cronològicament ordenat, de les diferents posicions teòriques que han conduit el coneixementde lʼhome i del seu comportament cap a la constitució de la psicologia. En plena etapa dʼefervescència renaixentista, i en un procés de reflexió envers els mètodes de coneixement, lʼús de la capacitat sensorial i de la raó per a treure conclusions, lʼàmbit filosòfic plantejà, principalment, dos marcs epistemològics: el racionalisme i lʼempirisme. Lʼempirisme sosté que el coneixement rau enlʼexperiènica i que tant sols sʼobté a través dʼaquesta. Així doncs, no es concep un coneixement previ, de caràcter innat. Com veurem més endavant, aquesta posició teòrica té com a element referencial i definitori la sensació, que serà la que posteriorment podrà crear un contingut mental tenint en compte el procés reflexiu. Segons el seu màxim exponent, Francis Bacon, lʼempirisme proposa “lʼanàlisi dels fenòmensmentals en la seva reducció a àtoms elementals”. Les caracterítiques que definiran aquesta posició seran doncs: la negació dʼidees innates, lʼinterès per a lʼestudi del coneixement humà, la dificultat o impossibilitat dʼuna metafísica i lʼestabliment de les ciències experimentals com a model de coneixement. En una altra línia, el racionalisme aposta pel reconeixement de capacitats a la raó humana,considerant-la capaç de resoldre qualsevol qüestió que se li pugui plantejar. René Descartes, considerat el pare del Racionalisme1 i autor més destacat i representatiu, defensarà una visió dualista de la naturalesa humana, formada per cos i ment; en interrelació, que no en unió. En el text que seʼns proposa per a lʼanàlisi, La Mettrie contraposa aquesta visió dualista de lʼésser humà de Descartes,amb la seva concepció spinoziana de lʼésser humà com un tot. Sota aquesta concepció monista, lʼautor ens presenta la seva opinió com una visió totalment corroborada, degut al model epistemològic empirista que segueix 2. Així, La Mettrie qualifica de “raonaments llastimosos, que acabaran donant el resultat de la incompatibilitat de dues substàncies que es toquen i es mouen sense parar” tots aquellsarguments, en la línia dualista de Descartes, de distingir en lʼésser humà el cos de la ment. El reafirmament i la lluita dialèctica és constant, i anuncia “que tan sols hi ha una, i única, substànica, diversament modificada”, dʼaixò seʼn desprén la lectura que lʼúnic principi que governa el comportament és la sensació, és a dir, el propi cos.

1 2

Lʼexpressió més acurada de la filosofia deDescartes es troba en les Meditacions Metafísiques.

Lʼautor cita, evidenciant el seu caràcter empirista, que la font del seu coneixement prové de “las multitud de observaciones físicas”

Història de la psicologi

No obstant, Descartes i La Mettrie convergeixen en la visió mecanicista de lʼésser humà. Descartes concep el cos com tota cosa extensa, governada per lleis mecàniques que eldeterminen. Considera que el comportament de tots els cossos és expressable amb lleis mecàniques i deterministes. En aquest punt de trobada però, Descartes assigna llibertat a lʼànima i mecanicitat al cos, tornant al dualisme del qual es distancia La Mettrie. A més, la posició determinista i materialista dʼaquest segon, implica un qüestionament a lʼexcessiu paper que atorga a Déu el pare del racionalisme,René Descartes. Dʼaquesta contraposició filosòfica argumental de la naturalesa de lʼhome nʼacabarà derivant, anys més tard un coneixement científic sobre la naturalesa que podrem anomenar psicologia. No obstant, aquesta evolució és gradual i sitúa el seu punt de partida en lʼantiga Grècia: Fou Aristòtil qui, tal i com apuntaria després La Mettrie, donà una visió terrenal, observacional i per tant...
tracking img