l'APARELL RESPIRATORI

En aquest conte s’explica l’enterrament de l’oncle Nicolau, un home estimat per la gent de la vila. A causa de l’absència del mossèn que ha d’anar a visitar la seva germana malalta i que el rectorno hi era l’enterrament s’aplaça al diumenge, el dia del partit de futbol més important de la temporada. ( a les 5 de la tarda).
Durant l’enterrament, es sentien més els crits d’eufòria del partitque no pas els planys de la família i amics, ja que la plaça de l’església estava molt propera al camp per la qual cosa no deixava sentir les paraules del rector. El fill gran de Nicolau va pausarl’enterament per que poguessin veure el partit i animar els jugadors , per així centrar-se amb l’enterro més tard on acabaran venint els àrbits i la majoria de gent que va anar a veure el partit.
Vintanys més tard encara hi ha gent que no ho ha oblidat. Per això es diu que va ser un dels enterraments més rodons i inoblidables de la vila.
RESUM DEL CAPÍTOL
En el capítol "Absoltes i sepeli deNicolau Vilaplana", el vell Cristòfol explica a Jesús Moncada (autor del llibre) les aventures que es van viure en l'enterrament d'un veí del poble, l'oncle Nicolau, conegut per ser una bellíssima personaara recordada per tots els habitants de Mequinensa.
I és que aquest enterrament va tenir molta transcendència i va ser molt criticat per la gent del poble pel fet que coincidís amb l'hora exacta enque es disputava el derbi de futbol entre l'equip local i el seu gran rival.
Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir per anar a acomiadar al gran Nicolau o bé gaudir d'un emocionantenfrontament futbolístic. Tot i això, segons Cristòfol, va ser l'enterrament on hi va acudir més gent; per una part perquè va ser una persona molt estimada, i per l'altra, perquè inclús els jugadors iespectadors de l'equip oponent van acudir-hi en acabar el partit.
Vint anys després de la seva mort, alguns veïns de Mequinensa encara recorden aquella jornada com un dia molt trist per la pèrdua...