L´ESCANYAPOBRES

L'Escanyapobres és un novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller.[1]

Es tracta d'una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d'industrialització. L'autor aconsegueixpersonificar els diners i l'avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s'observen una barreja d'elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l'època.Així, l'anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic de la novel·la s'adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l'avarícia i lafinalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l'obra conté també alguns aspectes romàntics i d'altres costumistes.

Amb tot, L'Escanyapobres dibuixa les línies de la futura novel·la del segleXX.

Oller explica en les seves Memòries literàries que va escriure L'Escanyapobres en quinze dies a les primeries del 1884, fruit de la «febre d'escriure» que el posseïa llavors, i la descriu comuna obra absolutament «filla de la meva fantasia, sens tenir altres arrels en la realitat que alguns tocs de la roïnesa de l'Oleguer... i algunes d'aquelles impressions sumàries que ofereixconstantment a tots l'espectacle de la vida».[2]

Émile Zola va definir la novel·la com un tros de vida, vist a través d'un temperament («une tranche de vie, vue a travers d'un tempérament»).[2]Inicialment l'obra portà el subtítol «Estudi d'una passió» va ser suprimit per Oller en incorporar L'Escanyapobres al primer volum de les seves Obres completes del 1928.
Personatges[modifica | modifica elcodi]
Principals[modifica | modifica el codi]


Retrat de l'autor
Oleguer: personatge principal que es caracteritza per un gran sentit de l'avarícia. Durant l'obra adquireix la masia de la Coma peròel seu caràcter aspre provoca que li sorgeixin enemistats com l'Eloi, un pagès geperut. Es casa per interès amb la donya Tuies. Al final de l'obra, l'Oleguer és segrestat i mort ja que Donya Tuies...