L’educació És Un Dret Individual O Una Necessitat Social

L’educació és un dret individual o una necessitat social

Des del punt de vista conservador, l’educació no és n’hi un dret individual n’hi una necessitat social. La filosofia dels conservadors estàbesada en extreure allò que ja portem a dintre. Per tant, no és n’hi un dret individual, ja que no tenim l’opció d’escollir el nostre camí(si ets fill fuster, seràs fuster), n’hi tampoc unanecessitat social, ja que es conformen amb els mínims. Si el país va bé, tothom té feina,etc, tot va perfecte però quan hi ha la mínima revolució, ja no saben que fer. O sigui, són tan egocèntrics que estiguibé o no el país no proposaran mai cap canvi, a causa de la covardia que els envolta. La societat només els importa en el sufragi, i molts cauen enganyats, ja que no veuen que s’estanquen en un paísque s’està envellint degut a les poques innovacions i els pocs progressos socials.
Des del punt de vista socialista, estic d’acord amb les dos afirmacions, però personalment no m’agrada com planteja eldret individual. És a dir, el desig de ser quelcom, que en realitat no vols ser. No obstant, des del punt de vista socialista, l’educació és un dret individual (influït o no) i un necessitat socialja que amb les dos s’arriba a la mateixa conclusió, el progrés. El progrés a la modernització del país, tan socialment com educativament. A diferencia dels conservadors, que si no haguessin hagut elscanvis socialistes encara estaríem fent el COU .
Finalment, des del punt de vista anarquista estic d’acord amb el dret individual, ja que tothom té dret a decidir i triar el seu futur. Tenir la “lavoluntat de ser” per arribar a un món sostenible. No obstant, poso en dubte en que sigui una necessitat social. Penso que a diferencia dels anteriors grups que et pots posicionar fàcilment, en lespolitiques llibertàries crec que és un sentiment més personal i tens l’opció de triar si, sí o no.
Com ja s’ha vist clar, em decanto més als dos mètodes progressistes. Personalment, no m’identifico amb...