P

 
Elisabet Domingo Masana
Aula 4
Psicologia de la percepció. PAC1

1a)
El conferenciant Oliver Sacks parla de la síndrome de Charles Bonnet, que afecta
aproximadament a un 10% d’aquelles persones cegues o amb certa discapacitat
visual. Les al·lucinacions típiques d’aquesta síndrome es caracteritzen perquè pel que
les té, són com una pel·lícula muda, aliena a la persona afectada, i per tant noté cap
relació amb les persones que intervenen. Aquest és un dels motius pels quals no es
poden tractar com a somnis. Aquestes al·lucinacions apareixen i desapareixen de cop
i volta.
Les al·lucinacions psicòtiques, visuals o auditives, en canvi, el dirigeixen a un, el
sedueixen i l’humilien, s’interactua amb ells.
L’epilèpsia del lòbul temporal, disfunció en la que et pots sentir transportat alpassat en
algun lloc i espai concrets, on pots olorar, i tots els sentits estan involucrats, aquest
tipus d’al·lucinacions estan plenes de sentiments i familiaritat. En la síndrome de
Charles Bonnet, en canvi, les al·lucinacions poden ser des de figures geomètriques
fins a figures molt concretes, rostres normals i deformats, dibuixos animats..
La causa de les al·lucinacions de Rosalee és que davantla pèrdua de visió (fa 5 anys
es va quedar cega), les parts visuals del cervell ja no reben estimulació, i es tornen
hiperactives i inquietes, i emeten de forma espontània, i es comencen a veure coses,
que a vegades poden ser molt complexes.
1b)
El procés sensitiu de les al·lucinacions de la síndrome de Charles Bonnet és el
següent: en aquest cas no hi ha una energia física (seria l’energialluminosa) que activi
algun òrgan receptor (sistema visual) per a produir una sensació determinada. El
procés perceptiu (element principal pel qual es posa en marxa és l’estímul) es
caracteritza pel següent: quan un es queda cec o té discapacitat visual, quan
s’interromp el procés i les parts visuals del procés ja no reben estimulació, enlloc
d’una percepció normal, s’obté una anàrquica i convulsivaestimulació (transducció) o
alliberació de totes aquestes cèl·lules visuals en el còrtex inferotemporal (transmissió
de la informació), així de sobte es veu una cara, i de sobte es veu qualsevol altra cosa.
En el procés perceptiu, la ment s’esforça per organitzar i per donar algun tipus de
coherència (intenta codificar la intensitat i la qualitat de l’estímul, processament de la
informació), però noli és possible. Es fan ressonàncies magnètiques en el moment en
que es produeixen les al·lucinacions per a veure quines parts del cervell visual
s’activen. En les al·lucinacions de figures geomètriques s’activa el còrtex visual
primari, que percep patrons i contorns. No s’hi formen imatges, i quan això passa, està
involucrat el lòbul temporal. Hi ha una àrea del lòbul temporal anomenada laCircumvolució Fusiforme, que si resulta danyada, es pot perdre la capacitat de
reconèixer cares, i es poden deformar. Hi ha una àrea, en la part anterior de la
Circumvolució Fusiforme, on estan representades les dents els ulls.
En el còrtex inferotemporal només hi ha imatges visuals o imaginàries. En nivells
superiors, els sentits s’uneixen uns als altres, on hi ha connexió amb la memòria i la
emoció(procés cognitiu de la percepció). En la síndrome de Charles Bonnet no
s’arriba als nivells superiors, sinó que està en els nivells inferiors del còrtex visual. Hi

ha milions d’imatges, neuronalment codificades en determinades cèl·lules o petits
grups de cèl·lules, que normalment són part integrada de la percepció o la imaginació.

2a)
La imatge ambigua (una cara d’un home o un ratolí), ens mostraque en la percepció,
influeixen tan els estímuls com les expectatives que s’hi generen. En aquest cas, la
imatge té un caràcter ambigu, i el que hàgim experimentat abans de veure-la
determinarà la nostra predisposició perceptiva. Jo he vist de seguida la cara de l’home
(i m’ha costat veure el ratolí), doncs quan surto al carrer, veig molts homes, i en canvi
no veig ratolins. Potser si avui...