Ètica de hume

David Hume és el pensador que porta l’empirisme a les últimes conseqüències.
Ètica de Hume
Passió, acció, raó
Hume afirma que les distincions morals no són ni relacions d’idees ni relacions morals. La moral és un tipus de saber. La moral suposa acció.
La raó no és causa de la mortalitat i no pot ser mai un motiu d’acció. Raó: descobriment de la veritat o falsedat, en l’acord o desacord ambrelacions d’idees o fets reals.
Les passions, volicions i accions no formen acords ni desacords, i no poden ser ni vertaderes ni falses.
Les distincions morals deriven del sentiment moral (sentiment de censura o d’aprovació).
Només les passions originen accions i només elles podran aturar-les. Accions: impressions de reflexió.
La confusió entre raó i passió, com a base causant de l’acció, esprodueix quan es consideren com a raó certes passions.
Les distincions morals i el sentiment moral
Si les accions deriven de les passions, i no de la raó, és impossible que els judicis morals, que són judicis sobre accions, derivin de la raó. Els judicis morals no deriven de la raó, perquè aquesta es refereix o bé a relacions o bé a fets.
Hume posa de manifest que en els sistemes de moral elsautors, sense raó, d’enunciats descriptius de fets a altres en què es prescriu alguna cosa i fan servir la formula: s’ha de. Rebutja la deducció lògica des d’uns enunciats descriptius a uns de tipus prescriptiu: del “ser” al “deure, haver de fer...”).
La raó i el sentiment concorren en gairebé totes les determinacions morals. La raó no és capaç de motivar l’acció.
Sentiment moral, interès comú,deure
Hume defineix sentiment moral com un sentiment especial de plaer o dolor, que sorgia de nosaltres front el fet observat. Però no tot dolor o plaer és moral.
La qüestió es complexa, en considerar un acció en general, sense tenir en compte l’efecte sobre nosaltres mateixos, es produeix en nosaltres un sentiment de plaer o pena que ens porta a acceptar-lo o condemnar-lo.
Els sentimentsdependents de la humanitat són l’origen de la moral. La veritat de la moral és que l’acció es bona quan promou la felicitat de la societat.

La teoria ètica de Hume ha donat origen a l’Emotivisme moral. La idea clau, és que no hi ha possibilitat d’explicar la moralitat sense recórrer al sentiment. Teoria oposada a l’intel·lectualisme moral de Plató i Sòcrates.

Objectiu de la filosofia de HumeVolia arribar a un coneixement construït sobre una sòlida base empírica. El pensament empíric és l’únic camí que mena a la comprensió de la naturalesa humana. “Com que la ciència de l’home és l’única fonamentació sòlida de totes les altres, és clar que l’única fonamentació sòlida que podem donar a aquesta ciència haurà de trobar-se en l’experiència i en l’observació”.

Impressions i idees
Elsmaterials bàsics per construir el coneixement són les percepcions, que es divideixen en impressions i idees. Les idees són copies o reflexos de les impressions. Les impressions són anteriors a les idees (empirisme psicològic). Rebutjar les paraules que no tenen cap significat (empirisme espistemològic).
Les idees apareixen en la memòria segons el mateix ordre d’aparició de les impressions.
Elconeixement dels fets o fàctic es basa en l’observació, allò que veig i que ara ho recordo. Inferència casual (no poso la mà al foc perquè preveig que em cremaré). El principi de casualitat, afirmar més del que realment veiem.

Classes de proposicions: relacions d’idees i qüestions de fet
Classes de proposicions o coneixements: relacions d’idees i qüestions de fet.
Proposicions analítiques:necessàriament vertaderes, coneguda a priori.
Proposicions sintètiques: Contingentment vertaderes, coneguda a posteriori.

Crítica de la Idea de Causalitat
-De on procedeix la creença de que A pugui provocar B? De l'experiència
No hi ha res que la raó vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l'efecte.
Quan es diu que A es la causa de B, equival a que:
1) A és anterior a B 2) A és...