Acondroplasia

1.- Definició:

L'acondroplàsia és la forma més comuna de nanisme. És un trastorn genètic del desenvolupament del cartílag de creixement dels ossos.

El seu nom deriva del grec, i significa “sense formació de cartílag”, tot i que les persones amb acondroplàsia presenten cartílag. És un dels primers defectes de naixament coneguts, i ja n'apareixien representacions en l'antic art egipci.

2.-Incidència:

L'acondroplàsia afecta per igual a totes les races i sexes.

La seva freqüència és d'entre un afectat per cada 25.000 a un per cada 40.000 naixaments. Segons dades estadístiques, a Espanya és d'un per cada 39.500 naixaments.

3.- Etiopatogènia:

La causa de l'acondroplàsia és un defecte en el gen del receptor pel factor de creixement dels fibroblasts (FGFR3), situat en elbraç curt del cromosoma 4.

Aquesta anomalia en el gen s'hereda de mode autosòmic dominant; és a dir, en el cas que un dels dos pares pateixi acondroplàsia, hi haurà un 50% de probabilitats que cada fill pateixi la malaltia, i si els dos pares són acondroplàsics hi haurà un 50% que el fill pateixi la malaltia, un 25% que no la pateixi i un 25% que heredi un gen anòmal de cada pare, i per tantadquireixi la forma homozigòtica de la malaltia, que causarà la seva mort abans de l'any de vida.

Però en més del 80% dels casos les persones afectades no tenen antecedents familiars, sinó que adquireixen la malaltia com a conseqüència de mutacions espontànies en el gen FGFR3. Sovint aquestes noves mutacions es produeixen en pares de mitjana edat.

El locus més freqüentment mutat és el nucleòtid1138 d'aquest gen, i en gairebé tots els casos consisteix en el canvi de la guanina 1138 per una adenina o una citosina. Això provoca el canvi de l'aminoàcid 380 del receptor pel factor de creixement dels fibroblasts, una glicina que pertany al domini transmembrana d'aquest receptor, per una arginina. Aquesta mutació implica canvis en l'estructura i funcionalitat del receptor pel factor decreixement dels fibroblasts.

Aquest canvi en el FGFR3 inhibeix la proliferació del cartílag de la placa epifisària o placa de creixement, és a dir, inhibeix el creixement en longitud dels ossos llargs. La formació i maduració dels centres d'ossificació secundària i del cartílag articular, a les epífisis, no pateix modificacions.

La proliferació patològica del cartílag de creixement i la no alteracióde les altres zones dels ossos tubulars determina un escurçament de l'ós amb un gruix relativament elevat.

4.- Signes i símptomes:

Les persones amb acondroplàsia presenten una estatura curta desproporcionada i manifesten certes característiques típiques a la cara. La seva alçada varia entre els 95 i els 140 cm, essent 131 cm l'estatura mitjana en els homes i 125 cm en les dones.

Lallargada del tronc és relativament normal, però les extremitats són curtes i pesades, sobretot les parts proximals: l'húmer i el fèmur. Això fa que, proporcionalment, el tronc sembli més llarg del normal.

Solen tenir la part alta de la columna recta, amb una marcada lordosi lumbar.

Normalment el cap és gros, el front prominent i el pont nasal pla i estret. El gran tamany del cap a vegades es creuque és resultat de hidrocefàlia (excés de fluid al cervell), però no és així en la majoria de casos. En alguns casos s'ha observat també una dilatació dels ventricles.

Sovint pateixen maloclusió dental, amb una pobra alineació de les dents superiors i inferiors.

La part distal de les cames pot estar inclinada (genu varum). Els peus són generalment curts, amples i aplanats, i les mans sóncurtes i amb els dits obesos. Existeix una separació entre els dits mig i anular, que dóna un aspecte de trident a la mà. Sovint els colzes no poden realitzar una extensió completa, i la seva rotació està també limitada.

Presenten un to muscular pobre, que pot conduir al desenvolupament d'una petita cifosi o gepa a l'infància, que sol desaparèixer quan el nen comença a caminar.

5.- Anatomia...