Anem a treure bolquers

Els bebès fan pipi i caca quan en tenen necessitat, de manera no conscient i molt freqüent, sense esperar a tenir-ne moltes ganes o necessitat de buidar els esfínters; sovint només se n'adonen quan els molesta l’ humitat o la brutícia.
Arriba un moment, però, en que el seu cos està preparat per deixar sortir o aguantar el pipi i la caca voluntàriament, gràcies a la maduració del sistema nerviós.Aquest fer passa al de tvoltant dels dos anys (això és una data orientativa, hi ha diferències importants entre uns nens i altres).
A partir d'aquest moment, l'infant comença a notar les sensacions produïdes en deixar anar o retenir i descobreix el pipi i la caca com una part de sí mateix; poc a poc comprendrà que surt de dins seu, però que «no és part d'ell».
S'adonarà que retenir o deixaranar depèn de la seva voluntat i del seu caprici i per tant lligat als seus desitjos. Quan la mare, el pare, la mestra... li demanen que faci pipi al vàter o a la gibrella, ell podrà fer cas o no, i així, descobreix un nou poder per oposar-se a ells o complaure'ls. Ens trobem, doncs, davant d'un moment molt important a nivell afectiu.

I quan sabrem que ha arribat el moment idoni de treurebolquers?
L’evolució del nen depèn de la maduració del sistema nerviós, del creixement físic i de la maduració emocional que el nen tingui.
El nen i la nena, quan neixen, depenen per tot dels adults que el cuiden: emocionalment, per menjar, per protegir-lo del fred i la calor, per dur-lo d’un lloc a un altre, per calmar-se... progressivament anirà aconseguint la seva autonomia.
Poc a poc el nen vasentint les ganes de fer pipi o caca i llavors és possible que canviï d'activitat en el moment de fer-ne o fins i tot pot arribar a dir “caca” o, senzillament, pot adoptar una postura concreta. Aquestes conductes ens poden donar pistes del seu grau de consciència respecte el tema.
Cada vegada que li canviem el bolquer, podem observar si està mullat o no, és a dir, si va fent pipi contínuament o java fent estones llargues de retenció; també podem observar si les caques les fa sempre en un horari regular...
Cal tenir en compte:
* No ens hem de prendre aquest aprenentatge a la lleugera, però és important no obsessionar-nos i relacionar-nos amb el nen només en relació a aquest tema.
* No hi ha un temps establert per assolir el control, pot necessitar dos dies o dos mesos, però ésimportant que li donem tot el temps que li calgui, tenint nosaltres l'absoluta confiança que arribarà a aconseguir-ho.
* Presentar-li aquest aprenentatge com un progrés, un fer-se gran que li comportarà molts avantatges i que ens omplirà de goig a nosaltres. (Sense pressionar-lo. Cal trobar la mida justa!).
Procés a seguir:
El control d’esfínters és un hàbit. I pertant, cal ensenyar-lo com tots. No és una imposició (no s’aprèn d’un dia per l’altre) ni un fet evolutiu com canviar les dents.
Per ensenyar un hàbit cal ensenyar tot el procés, que se’l faci seu i l’interioritzi; Es molt important la motivació del nen.
1. El primer pas: és l'observació del seu ritme de deposicions i la seva capacitat de retenció, comprovant com estan els bolquers.
2. Acontinuació, mantenint els bolquers, el convidarem a seure al vàter o a la gibrella (segons les condicions de casa vostra o les preferències del ne) cada vegada que li canviem el bolquer. És important dir-li que ho provi; si no surt res ja ho tornarà a provar en una altra ocasió.
3. Quan el canviem, comentem amb ell si porta caca o pipi, li mostrem, etc.
Hi ha contes d'imatges específics referentsal tema que també podríeu mirar amb ell i anar creant ambient.
4.Abans de començar, s’han de preveure recanvis suficients per canviar-lo vàries vegades al dia (i dia rere dia): calces o calçotets, pantalons, samarretes (els bodys ja no van bé) i sabates. Podeu anar-ho a comprar junts, com una activitat més d'aquest fer-se gran.
La roba ha de ser fàcil de treure i posar, sense botons ni...