Antropología De La Sociedad Contemporánea.

Antropologia de la societat contemporànea.
Grup a1
26/04/2012
[Escriba el extracto del documento aquí. El extracto es normalmente un breve resumen del contenido del documento.]
-------------------------------------------------
Assaig d’Antropologia.
-------------------------------------------------


“El mundo del antropólogo, en resumen, está mucho más cercano a él de lo que laromántica imagen tradicional lo presenta. Ya no son más los mundos remotos y exóticos. De hecho, el antropólogo se halla inmerso en su propio ámbito de estudio. Investiga su propia sociedad – compleja, diversa, contradictoria. Para nosotros, la antropología social no puede ser un escape, la puerta estrecha que la cultura occidental abre para que por ella se fuguen, transitoriamente, los inconformes y losdisidentes. Pertenecemos al mundo que estudiamos, no en el sentido genérico y abstracto de una filiación a lo humano, sino en el muy inmediato y concreto de formar parte de un sistema social dado y participar de las formas culturales correspondientes, que son en su estructura, en su dinámica, en su interrelación la materia prima de nuestro quehacer científico.”
Bonfil, Guillermo. “El campo deinvestigación de la antropología social en México: un ensayo sobre sus nuevas perspectivas”, en Anales de Antropología, vol. VII, Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), 1970, pp. 163-181.
La antropologia social, cóm a ciència, es pot definir com la investigació de la naturalesa de la societat humana a través de la la comparació sistemàtica de societats de diversos tipus. Per tant, laetnologia, té com a objecte d’estudi l’home, és a dir, tracta de analitzar i descriure les formes de vida, pensament i activitat de l’ésser humà. Estudia les societats considerades des del punt de vista de la seva cultura, la qual s’observa per tal de procurar distingiir els seus trets diferencials. El què anomenem cultura és la manera amb que cada persona o conjunt de persones conceben el món. Lacultura doncs, és la forma amb la que donem sentit al fet de ser humans.
Els antecedents de la reflexió etnològica remunten al l’època del Reneixement, el Reneixement és fruit de la difusió de les idees de l’humanisme, que van determinar una nova manera de concebre l’home i el món. Els pensadors de l’Humanisme Clàssic reflexionaven sobre l’home a través dels recursos als que tenien accés, que erenbàsicament literatura i monuments grecoromans. La etnologia moderna interpreta certes costums humanes a través del plantejament del seu valor relatiu i interrogacions sobre els problemes que aquests comporten, cosa que no feien durant el Reneixement, de manera que la etnologia transforma l’humanisme tant qualitativament a través de nous mètodes d’estudi, com quantitativament, augmentant el nombre decivilitzacions que estudia. Aquest canvi va unit a una transformació obligatòria dels mètodes d’estudi, és a dir, canvi es produeix per necessitat, a causa de que la majoria de vegades als etnògrafs els falten medis per dur a terme els seus estudis, i això és degut a que moltes de les societats que estudien no coneixen l’escriptura, i no tenen, o tenen molts pocs monuments significatius, cosaque no passava amb els grecs i els romans ja que abunden els monuments i escriptures d’aquests. Així doncs, l’etnografia moderna es veu obligada a aferrar-se a tots els recursos de que disposi.
De manera que, quan va “néixer” l’Antropologia, era definida com una ciència que, bàsicament, estudiava les societats i cultures “exòtiques” no occidentals, com quelcom apartat de les societats“modernes”. Però ja des de el colonialisme, és impossible l’existència d’una societat totalment aïllada de les altres, totes estan en contacte les unes amb les altres i cada vegada més. Amb la “Globalització”, totes les societats es modernitzen en un cert grau, moltes s’industrialitzen o bé desapareixen, de manera que el món es torna cada vegada més homogeni. Així doncs, la antropologia moderna ja no...