Apunts historia
Páginas: 12 (2852 palabras)
Publicado: 13 de abril de 2013
Societat I Moviments Socials Al S.XIX
1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES
1.1 La dissolució dels estaments privilegiats
Els estaments, van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal al s.XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica, es va posar fi als privilegis atorgats pel naixement, per títols o per la pertinença al clero.
El conjunt dela població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans, però les diferències socials continuaven existint, ja que provenien dels diferents graus de riquesa, els ciutadans quedaven definits per la seva pertinença a una classe social que era determinada per el seu nivell econòmic.
La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i que això comportava lapèrdua d’alguns dels seus privilegis. Malgrat això, la noblesa va mantenir la seva importància social, econòmica i fins i tot política gràcies al fet que va formar part de la nova classe dominant integrant-se en l’estrat més alt de la nova burgesia.
El clero, va tenir un gran efecte sobre el poder de l’Església, la va privar de moltes propietats. Les lleis de exclaustració, van fer que moltsconvents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats... Amb la pèrdua del poder econòmic el clero va minvar de manera considerable a mitjana del S.XIX.
Malgrat això l’Església Catòlica va mantenir una bona part del seu poder. La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) va continuar exercint una gran influència política i social.
1.2 Una nova organització dels grups socials2. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS
2.1 La pervivència de la noblesa
L’alta noblesa espanyola, no va reduir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Al S.XIX, Espanya continuava sent un país agrari i la noblesa era la major posseïdora de terres.
La petita noblesa, però, va ser molt diferent. Els hidalgos van perdre el seu privilegi principal, el dret a la exacció d’impostos-Se’ls-hi prohibeix recaptar impostos i els condueix a la pobresa. La noblesa catalana, era agrària, s’organitza al voltant de l’institut agrícola Sant Isidre (defensa dels interessos dels propietaris agraris).
De tota manera el poder de la noblesa espanyola no només depenia de la seva riquesa, aquesta seguia tenint els seus privilegis: Poder de tenir càrrecs públics polítics i militars, rendes,propietats territorials. La noblesa va acceptar el liberalisme com un mal necessari, però va mantenir intacta la seva preeminència social.
Al darrer quart del S.XIX la noblesa va començar a perdre una part del poder econòmic i de la influència política. Mentre creixia el poder econòmic de la burgesia. Va ser llavors que es va mostrar interessada a endegar negocis o a emparentar-se amb burgesosacabalats.
2.2 Els grups Burgesos
Una burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger. Un seguit d’actius negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions estatals i a les operacions de crèdit. Una gran part d’aquesta burgesia es va sentir atreta per invertir en terres i va adquirir algunes propietats a càrrec dels béns de la Església i delsmunicipis. D’aquesta manera va passar a engrossir les files dels propietaris agrícoles i es va convertir en rendista.
Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos. Procedia de l’eix del Nord i d’Andalusia, tot i que el seu centre d’operacions i resistència habitual, era a Madrid.
2.3 La burgesia industrial catalana
La burgesia catalana va viure un moment d’esplendor, lligat aldesenvolupament de la indústria.
Industrial i comercial
Rendista: posseeix capital, inverteix en terres (fruit de la desamortització de Mendizabal) viure de renda.
Mentalitat més propera a la noblesa
Arrenca al S.XVIII amb el comerç triangular i amb el capital que això genera es fan les Indústries.
Apareixen els indians, que tornen enriquits i generen indústries
+ diners + més inversió industrial...
1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES
1.1 La dissolució dels estaments privilegiats
Els estaments, van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal al s.XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica, es va posar fi als privilegis atorgats pel naixement, per títols o per la pertinença al clero.
El conjunt dela població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans, però les diferències socials continuaven existint, ja que provenien dels diferents graus de riquesa, els ciutadans quedaven definits per la seva pertinença a una classe social que era determinada per el seu nivell econòmic.
La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i que això comportava lapèrdua d’alguns dels seus privilegis. Malgrat això, la noblesa va mantenir la seva importància social, econòmica i fins i tot política gràcies al fet que va formar part de la nova classe dominant integrant-se en l’estrat més alt de la nova burgesia.
El clero, va tenir un gran efecte sobre el poder de l’Església, la va privar de moltes propietats. Les lleis de exclaustració, van fer que moltsconvents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats... Amb la pèrdua del poder econòmic el clero va minvar de manera considerable a mitjana del S.XIX.
Malgrat això l’Església Catòlica va mantenir una bona part del seu poder. La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) va continuar exercint una gran influència política i social.
1.2 Una nova organització dels grups socials2. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS
2.1 La pervivència de la noblesa
L’alta noblesa espanyola, no va reduir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Al S.XIX, Espanya continuava sent un país agrari i la noblesa era la major posseïdora de terres.
La petita noblesa, però, va ser molt diferent. Els hidalgos van perdre el seu privilegi principal, el dret a la exacció d’impostos-Se’ls-hi prohibeix recaptar impostos i els condueix a la pobresa. La noblesa catalana, era agrària, s’organitza al voltant de l’institut agrícola Sant Isidre (defensa dels interessos dels propietaris agraris).
De tota manera el poder de la noblesa espanyola no només depenia de la seva riquesa, aquesta seguia tenint els seus privilegis: Poder de tenir càrrecs públics polítics i militars, rendes,propietats territorials. La noblesa va acceptar el liberalisme com un mal necessari, però va mantenir intacta la seva preeminència social.
Al darrer quart del S.XIX la noblesa va començar a perdre una part del poder econòmic i de la influència política. Mentre creixia el poder econòmic de la burgesia. Va ser llavors que es va mostrar interessada a endegar negocis o a emparentar-se amb burgesosacabalats.
2.2 Els grups Burgesos
Una burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger. Un seguit d’actius negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions estatals i a les operacions de crèdit. Una gran part d’aquesta burgesia es va sentir atreta per invertir en terres i va adquirir algunes propietats a càrrec dels béns de la Església i delsmunicipis. D’aquesta manera va passar a engrossir les files dels propietaris agrícoles i es va convertir en rendista.
Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos. Procedia de l’eix del Nord i d’Andalusia, tot i que el seu centre d’operacions i resistència habitual, era a Madrid.
2.3 La burgesia industrial catalana
La burgesia catalana va viure un moment d’esplendor, lligat aldesenvolupament de la indústria.
Industrial i comercial
Rendista: posseeix capital, inverteix en terres (fruit de la desamortització de Mendizabal) viure de renda.
Mentalitat més propera a la noblesa
Arrenca al S.XVIII amb el comerç triangular i amb el capital que això genera es fan les Indústries.
Apareixen els indians, que tornen enriquits i generen indústries
+ diners + més inversió industrial...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.