Apunts Medieval

Boetius/Boeci, era un cònsol i filòsof de l’Imperi Romà oriental, és l’autoritat fonamental de la música de l’EM. És considerat un enciclopedista que es dedicava a copiar tot allò relacionat amb la música que li arribava a les mans. Els seus tractats teòrics van ser el fonament de l'estudi musical durant tota l'EM.

















Durant el Gòtic, trobam la primera gran antologia, el Còdex deFlorència. Conté el primer repertori del gòtic, a més de polifonia mesurada. A l’EM, se sol representar la música com una reina. Durant el renaixement, seran les muses.
La imatge 1 representa l’equilibri del món.
En la imatge 2, la reina està senyalant la música humana. Ens està ensenyant que hi ha un perfecte equilibri entre el cos i l’ànima.
La imatge 3, ensenya la música instrumental, la “menysimportant” a l’EM.



































El músic és aquell que es dedica exclusivament a tractar únicament la part teòrica de la música.
L’ofici de cantant, per exemple, no era considerat com a tal, ja que les peces vocals eren interpretades per monjos.

Els instrumentistes, per altra banda, eren els joglars, que es dedicaven a fer tota classe d’arts escèniques (titellaires,contacontes, músics…). Fins a finals del segle XIV, no s’especialitzaren. Els “Joglars” que es dedicaven exclusivament a tocar instruments, passaran a dir-se “ministrils”, que solien servir a la cort. Durant aquesta època, comencen a aparèixer els primers grans intèrprets de la música.

Carlemany, al segle IX, pretén unificar Europa sota un mateix imperi. Per això, es fa un pacte amb el Papa de Roma, onaquest accepta tots els territoris i noves conquestes de Carlemany, a canvi de que Carlemany sigui nomenat emperador d’aquests. A canvi, Carlemany eliminarà tot allò que no sigui propi de l'església catòlica. D’això se'n diu la reforma gregoriana, ja que va ser el Papa Gregori el Gran qui va dur a terme aquest pacte.

L'origen de la notació és de l’època carolíngia. El cim del repertori gregoriàel trobam al segle XI. Durant aquest període es van recopilar tots els cants litúrgics propis de l'església romana, per tal de que tothom cantés el mateix arreu de tot el territori.

Els orígens de la notació pneumàtica.
Els monestirs més importants tenien la seva pròpia forma d’escriptura musical, encara que les principals formes d’escriptura tenen una notable semblança entre elles.

Al segle XI,s’unifica l’escriptura musical litúrgica. El monestir de Sant Gall, és un dels monestirs amb més producció i que, per tant, estén més el seu tipus d’escriptura. El monestir Aquità, predomina en la seva notació al nord de la Península Ibèrica.

La notació pneumàtica no pretén indicar un valor, pretén indicar una altura. La notació quadrada s’imposa a partir del segle XIII, al Sud d’Europa. Encanvi, la notació Gòtica, s’imposa al nord del continent.

Notació diastemàtica: Dibuixa una corba melòdica. Pretén descriure una melodia.
Notació adiastemàtica: No hi ha corba melòdica. No es reprodueix la melodia.

Semiologia gregoriana: interpretació del repertori gregorià. Són signes expressius que no tornaran a aparèixer fins el segle XVIII. Similar a l’agògica d’avui en dia.

El Tenor, indicavala direcció de la melodia amb la ma. La unificació litúrgica a la Península Ibèrica tarda més que a la resta d’Europa, ja que Roma donava més importància a la reconquesta de Toledo (Capital de la Península). Es produeix a partir del Sud de França en direcció al sud de la península. La majoria del repertori propi del territori que ens ha arribat fins als nostres dies està copiat amb notaciódiastemàtica.

Algunes melodies que es cantaven abans de la reforma gregoriana, s'han conservat gràcies a que es van anar transmetent oralment al llarg de generacions, fins que algú les va transcriure. Aquestes peces que ens han arribat son, segurament les mes senzilles, degut a que eren les mes senzilles de recordar.

Cantorals Cisneros
El cardenal Cisneros era un home del renaixement. Això comporta...