Avaluacio de programes, centres i professors, uoc, modul 1

Mòdul 1
Avaluació i rendiment dels sistemes educatius.

8; Sistema d’Indicadros d’Ensenyament de Catalunya
www.gencat.net/ense/csda/indicadors8.pdf

En base al context social en el que ens trobem, posarem uns indicadors o altres per a que ens ajudin a interpretar la situació de la manera més propera i real possible.
Podem mesurar el capital humà de cada païs veient el nivell de formacióde la població, o a cada cicle o nivell establert a cada població.
Mitjançant el CITE (sistema de classificació internacional tipus d’ensenyament) es revisen els canvis educatius que es van donant, i així es compara entre els diferents països els nivells de formació que han assolit, per cicles establerts a cada regió i assumits en un mateix ítem del CITE (ex. CITE 0... al CITE 6) i a la vegada peredats, sexe o també, ens pot indicar el conjunt de població al qual ens enfrentem, calculant així les necessitats educatives amb les quals es poden trobar.
Tot el que ens mostren les dades ens mostres els canvis que pot anar donat la societat i les diferetns poblacions a cada racó d’arreu del món. Es poden vauere canvis de població respecte als anys (fent pressupostos d’inversió o despesses enensenyament) i comparar-los amb diferents époques o successos que es van donant, accessos a diferents nivells com ara a la Unió Europea, etc.

Per avaluar el nivell i la distrubució de la despesa educativa disposem d’indicadors de recursos, el PIB (producte interior brut de cada païs) és un dels més acceptats.
A la majoria dels països de l’OCDE les despeses solen ser similars, però hi hansituacions com la de Catalunya que al tenir un PIB més alt sembla que destini menys recursos que les demés comunitats.
Podem mesurar i comparar les despeses a diferents comunitats, diferencies entre la despesa pública (escola pública i privada) amb tots els seus cicles i edats en educació i a la vegada la despesa pública total de les administracions autonómica i local.
Altra indicador seria el dedespeses d’educació per nivell de govern on mostra la despesa finançada per l’Administració central, l’autonómica i la local, no es comparable amb d’altres països i remarca, en aquest cas, l’autonomia de Catalunya al que fa la despesa, on trobem per una banda la font inicial que ens informa de quina administració ens finança el servei, i per altra banda la fint final de finançament, que finança ladespesa després de tranferències entre nivells administratius, el total de despeses educatives que s’han utilitzat.
També es valoren despeses de funcionament (recursos que es consumeixen al llarg del curs com ara sous, serveis, material fungible... indispensables pel funcionament dels serveis educatius) i despeses de capital (recursos destinats a inversions en béns de més llarga durada com araequipaments, reparacions...) on es poden comparar amb diferents cicles, centres públics i privats, altres països ... .
Es calculen les despeses per alumne i curs escolar mitjançant la Paritat del Poder de Compra, quedant en una unitat comuna el poder adquisitiu de les diferents monedes i podent comparar entre diferents països, encara que no tots els països inclouen les mateixes despesesd’investigació en institucions d’ensenyament superior. A la vegada, aquest indicador es pot comparar amb el PIB de cada païs (sumant totes les despeses en els centres docents finançades pel sector públic –administracions central, autonòmica i local- i privat –families-) sense incloure subvencions que el sector públic dóna a les famílies ni les despess que aquestes puguin fer, i es té en compte la despesa delscentres privats no concertats, ja que les estadístiques la inclouen.
I finalment podem veure una despesa educativa total d’acord amb la titularitat de cada centre en relació amb el total per anys i nevells educatius.

Les retribucions del professorat ha de ser adequades i han de ser bàsiques per disposar d’un professorat de qualitat, això depén e lapolitica del païs en el que es trobi el...