Cronica Indios Guayaquis

Crónica de los indios Guayaquis



Lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay



















Ressenya de l’obra:



Clastres, Pierre. Crónica de los indios Guayaquis. Lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay. Editorial Alta fulla, Barcelona.



Context de l’obra

1.1. L’obra data del 1963, que es quan arriba Pierre Clastres alParaguay, i la seva estada dura quasi bé un any. La narració de tot el llibre va del Febrer de 1963 fins al cap d’un any, però analitza fets durant la seva estada allà i també fets que els propis indígenes expliquen d’èpoques anteriors.

1.2. Les escoles d’aquest context serien el neoestructuralisme i teoria del conflicte social, i l’estructuralisme. A partir dels anys trenta i quaranta, elsantropòlegs treballen les societats occidentals, és a dir, sobre agricultors, pescadors, migracions, la família, etc. Dos tipus d’eines per a l’estudi: ETNOGRAFIA: Treball de camp més o menys prolongat. Malinowski va establir un model que implicava la permanència d'un any de convivència en la societat d'estudi, el qual es va convertir en l'estàndard a seguir. ETNOLOGIA: comparació sistemàtica entre múltiples pobles i cultures del món antic i actual. La teorització s'obté a partir dels resultats de l’etnografia.
En la realitat etnografia i etnologia no solen estar separades, podem dir que Clastres va fer un treball de camp durant un any, i també va compara repetitivament diferències, costums i ritus entre varies bandes.



1.3. L’edició original del llibre data del 1972, però la primera edició encastellà fou al novembre de 1986.

1.4. L’obra consta de 3 edicions en castellà. La primera al 1986, la segona al 1998 i la tercera al 2001. Al catàleg de biblioteques de municipis (diputació) només es troba un llibre disponible i amb una disponibilitat molt baixa . La seva existència als catàlegs universitaris es més present, ja que el podem trobar a la universitat de Barcelona o a la mateixauniversitat autònoma de Bellaterra. No es tracta d’un llibre que s’inclogui en el programa d’estudi d’assignatures d’antropologia a l’estat.

1.5. L’autor, Pierre Clastres (París, 1934-1977) fou un antropòleg i etnòleg Francès. Una de les seves principals contribucions a l'antropologia va ser la seva crítica a la visió evolucionista segons la qual les societats estatals o jeràrquiques són mésdesenvolupades que el tipus de societats a les quals irònicament crida "societats primitives". Clastres defineix a les societats primitives com aquelles que rebutgen l'aparició d'un òrgan de poder separat de la societat, societats “sense Estat, sense fe, sense llei, ni rei”. Clastres es va proposar demostrar la falsedat de la idea que totes les societats necessàriament evolucionin des d'unsistema "tribal", "comunista" i "igualitari" a sistemes jeràrquics i finalment a sistemes estatals.



Guió de la ressenya




2.1. A l’hora de fer un primer cop d’ull a totes les monografies per a fer la ressenya n’hi van haver tres que em van cridar l’atenció des d’un primer moment, aquests son: Ishi. El último de la tribu, La muerte sin llanto. Violencia y vida cotidiana en Brasil, i lafinalment escollida, crónica de los indios Guayaquis.
Finalment em vaig decantar per aquesta última ja que es la que em va semblar més interessant, ja que ens transmet com l’autor va conviure amb ells amb primera persona. Amb aquesta estada, Clastres va poder endinsar-se a aquesta estranya cultura d’indis caçadors recol·lectors, sense un lloc fixa on viure, endinsant-nos als aspectes més importantsd’ells, la seva vida quotidiana, costums, etc.
Em crida molt l’ atenció conèixer les diferents maneres de viure que tenen les civilitzacions - sobretot si parlem de nòmades -, podent veure com hi ha coses que fan ells (tradicions, ritus, etc) que a nosaltres ens resulten inimaginables. Per exemple el cas del canibalisme resulta molt difícil de comprendre, però ells donen les seves...