Desenvolupament social, afectiu i comunicatiu. desenvolupament socioafectiu en nens i nenes entre 2 i 11 anys

APARTAT 1: Pes de les emocions en el desenvolupament del llenguatge i el desenvolupament de la identitat personal dels infants de la nostra societat.

Des d' abans del naixement el nen està dotat de sentits que li permeten percebre el món. Considerat com a part d'aquest món, el nounat ha de percebre en primera instància el seu cos. També li cal reconèixer el món físic exterior i la restad'èssers humans que el constitueixen. En un estat d'apertura i confiança total, les impresions sensories que reb tenen un impacte profund en el seu desenvolupament físic, emotiu i cognitiu. Aquests estat el fa vulnerable a tot el que succeix al seu voltant, i li permet aprendre a conèixer el món a través dels seus sentits.

El tacte és l'instrument que posa en contacte allò que és extern, i permetmarcar els límits del cos de l'infant. El sentit de l'equilibri o vestibular informa sobre la situació del cos en l'espai tridimensional; i el cinestèsic, li permet percebre els seus propis moviments. Fins aquí, el nadó, reb informació sobre el seu propi cos que li ayuda a diferenciar-lo de la resta i crear la seva pròpia identitat.

L'olfacte, el gust i la vista, posen al nen en contacte amb elsobjectes del món exterior. Impliquen una convivència amb aquest, i a la vegada una experiència amb el seu interior. Així sorgeix la relació amb l'entorn; el nen es nutreix d'impresions i entra en joc el sentiment, al unir-se substàncies externes amb el seu cos. Olors, sabors i impresions l'alimenten i el componen.

L'oïda permetrà al nin percebre els sons, i amb aquests, el llenguatge mitjançantla seva fonètica. Segons la seva tonda distingirà també al significat i sentit de la paraula.

Per tal d'aproximar-nos al pes que tenen les emocions en el desenvolupament de l'infant necessitem una vissió global de les parts que l'integren: biològica, neurològica, electromagnètica, psicològica, sociocultural... Sota aquesta prespectiva holística on la interacció de les parts formen un totindissoluble, el nadó mostrarà diferents cares d'una mateixa moneda. Les idees de Maturana (1995) en la seva teoria Autopoiètica ens permeten un primer atençament: Sota una concepció ecosistèmica i psicosocial, l'autor afirma que és l'emoció i no la raó, la que porta a l'acció i es converteix en motor de la parla. Som essers emocionals que fem servir la raó per ocultar o justificar les nostresemocions. L'emoció viscuda i exterioritzada en la parla canvia la nostra fisiologia i els procesos cognitius col·laboren en l'aprenentatge i en la construcció d'ambients idonis per el desenvolupament a nivell biosociogenètic. Amb el suport d'una base científica, destaca el paper de les emocions en els procesos d'autoorganització i autoconstrucció. Els constants canvis corporals, posturals, d'actituds, iemocionals influeixen en el contingut del llenguatge. Així doncs, som partíceps d'una conversa bidireccional continua. Si en el parlar diari els nostres sentiments y el nostre caràcter influèixen sobre el llenguatge, el camí invers comporta la infuència de les paraules en les emocions i el nostre cos.

Al parlar de llenguatge i de parla a nivell d'individu, és fàcil oblidar-nos de la part queel segueix i el complementa (en el millor dels casos). És a través de l'escoltar que es genera l'acció que ens fa passar de la unitat a la pluralitat. Per que es dugui a terme el procès de comunicació es necessita un escoltar previ i una pausa (i escoltar) posterior. Això permet al nadó endinsar-se en un procés respiratori social i per tant, desenvolupar-se tant individualment, com en lacomunitat. Crear la seva identitat a partir del diàleg, de la interacció amb l'altre. El joc, la creativitat, l'acció, l'increment d'autonomia, etc. l'ajuden en aquest procès. Tornant de nou les idees de Maturana (1995), la conversa és a la relació constant entre l'emoció i el llenguatge, i per que aquesta es realitzi és necessita de la reflexió, que a la vegada tant sols és possible des de el...