Diagnòstic En Educació

Capítol 2 EL PROCÉS DE DIAGNÒSTIC PSICOPEDAGÒGIC
El procés de diagnòstic es compon de les fases:
1. Detecció de la problemàtica i derivació als professionals.
Es un problema per l’excessiu nombre d’alumnes que es deriven a estudi, així la majoria dels casos derivats acaben sent candidats susceptibles de rebre ed. Especial.
Hi ha que implementar estratègies de prederivació:
*Observació del problema a classe.
* Ús de tècniques d’avaluació informal i formals.
* Adequacions o modificacions del currículum.
* Canvis en l’organització de l’aula.
* Assessorament am pares, professors i psicopes.
La prederivació ajuda amb: a) la sobreidentificació d’alumnes amb problemes, b) el diagnòstic erroni i c) avaluacions completes innecessàries.
2. Abans d’arribar a ladecisió de remetre el cas per a una avaluació formal, cal:
a. Informar als pares.
b. Obtenir el permís dels pares.
c. Documentar les dif comportamentals i acadèmiques.
Objectius de l’avaluació formal:
* Obtenir info suficient per a la formulació de supòsits o hipòtesis.
* Verificar aquestes hipòtesis mitjançant tècniques d’avaluació adequades.
Procediment a seguir:
*Descriure les característiques sociodemogràfiques i ambientals del cas. Tot el que envolta a l’alumne (domicili, components de la família, professió dels pares...
* Objectiu del diagnòstic i especificació de qüestions concretes.
* Plantejament de supòsits sobre la conducta:
* Supòsits de quantificació. Constatar la quantia del problema i objectius.
* Supòsits desemblança. Fins on l’alumne presenta una sèrie de conductes semblants a altres alumnes.
* Supòsits d’associació predictiva. Fer prediccions basades en relacions contrastades empíricament.
* Supòsits de relació explicativa. Arribar a una explicació plausible del problema. Tenint com a objectiu el tractament o la intervenció
* Selecció de variables que cal analitzar:
*En quines situacions apareixen i amb quina consistència es donen. Conductes – problema.
* Les variables de l’ambient o de l’organisme.
* Habilitats, competències o repertoris de conducta.
* Altres variables que afecten a l’estudi.
* Tècniques i procediments a seguir. Tècniques variades tenint en compte la objectivitat, fiabilitat, validesa, utilitat i cost.Serà convenient utilitzar múltiples variables d’avaluació per una mateixa variable.
* Administració de les tècniques (fer les proves). Administració adequada com siga possible a les característiques del test o la prova, per la fiabilitat. I plantejar-se un nou supòsit en què estiguen implicades altres variables que no s’havien previst amb anterioritat.
* Elaboració de resultats,conclusions i orientacions.
* Valoració de les dades. Fiabilitat, validesa, utilitat, consistència...
* Anàlisi de les dades. Qualitatives / Quantitatives-
* Anàlisi segons els criteris (TRC). Examen.
* Anàlisi comparativa intersubjectes (TRN). Amb altres del grup.
* Anàlisi comparativa intrasubjecte. Amb si mateix.
*Elaboració de les conclusions i orientació.
* Informació al client. Comunicació dels resultats i les conclusions oralment o per escrit.
3. Elegibilitat (si l’alumne és candidat per als serveis d’educació especial)
4. Pla d’intervenció.
Necessitat de prestació d’uns serveis especials, l’elaboració d’una ACI o un programa de diversificació curricular.
5. Seguiment després del diagnòstic.d. Nova presa de contacte amb l’alumne.
e. Nova avaluació de les conductes.
f. Comparar les dades.
g. Reformular, si escau i/o fer més comparacions.

Capítol 3 COMUNICACIÓ DELS RESULTATS DEL PROCÉS: L’INFORME
L’informe psicopedagògic
1) Testimoni arxivable i durador.
2) Font per a la contrastació de hipòtesis formulades.
3) Comunicació dels...