Diccionari estètic

DICCIONARI ESTÈTIC
• • • •

Modern Sublim Anestètic Kitsch

Rubén E. Fernández Ulloa Fonaments de la història i la teoria de l'art Grup 301

Termes d’estètica. Índex. Modern Sublim Anestètic Kitsch . . . . . . . . . . . . . . . . 3 4 5 6

2

Modern. Paraula originària del llatí modernus, nascuda al segle V amb el significat de: recent, actual. Alhora, modernus prové de l'adverbimodo, que vol dir: fa un moment, ara. Dante Alighieri (1265 – 1321), fa servir la paraula a començaments del segle XIV i en castellà hi han referències del segle XV. Posteriorment es relaciona com antònim d'antic, equivaldrà a nou al segle XVIII, quan s'estendrà a tots els dominis del terme. Un personatge sense el qual no es pot concebre el canvi de contemplació a l'estètica és Immanuel Kant.Estableix un nou concepte per entendre de manera diferent les obres d'art. Sota el punt de vista de Kant, les idees estètiques no impliquen un coneixement racional, més aviat són sensacions que no podem expressar amb paraules. Per a Kant, l'art no té necessitat de representar la realitat. Però és Charles Baudelaire (1821 – 1867) qui més teoritza sobre els conceptes de modern i modernitat. Els fa servir a1859, quan li calia la paraula modernitat per expressar les característiques dels artistes moderns. Tant important seria la modernitat per Baudelaire, que veuria l'art com una dualitat on una part era la modernitat i l'altre es la part immutable. També es refereix a l'art com la suma de l'ànima (que es veu representat per allò etern e immutable de la natura) i el cos (que és allò fugaç icircumstancial. Baudelaire va ser crític d'art a més de poeta, i per poder analitzar la música, la literatura i les arts plàstiques amb les que treballava, es va tenir que fixaren la impressió que tenia el temps a les obres, es a dir, la modernitat de les obres. Quan Baudelaire estudia les obres més clàssiques, se’n adona de que no és només la bellesa dels models o dels ambients que estan plasmats alsllenços, sinó que també són molt importants detalls com la roba o els mobles dels protagonistes de les obres. Per a Baudelaire, la modernitat es tracta de saber observar la part més bella d'allò històric i de saber diferenciar que quedarà marcat com a etern en allò transitori. Es fixa a més en les obres hieràtiques, antigues, on la dualitat era més present ja que la religió era quelcom que marcava molta l'artista i es podia veure com de diferents eren les obres segons la religió dins on estava categoritzada l'obra.

3

Sublim L’origen de la paraula sublim el trobem al llatí, de la paraula sublïmis, que si la dividim, sub vol dir sota i limis (limus) sota terra. Al tractat anònim atribuït a Longino (entre segle tercer i primer a. C.), es tracta per primera vegada el terme com una majestatde la retòrica, es refereix a ell com un entusiasme extralimitat, admiració o sorpresa. És una bellesa extrema, que procura una identificació total amb el procés creatiu de l’artista. Per a Longino, sublim no depèn de formes, ni d’opinions i té molta grandesa. Al Regne Unit, al mateix segle XVIII, Joseph Addison (1672 – 1719), sintetitza a la revista The Spectator (1711) uns articles anomenatsPleasures if Imagination on introdueix el gust per l’observació de quelcom que estimuli la imaginació. Tant aquesta obra d’Addison, com a Night Thoughts (1745) de Edward Young (1681 – 1765) són considerats punts de partida des de on Edmund Burke (1729 – 1797) va escriure A Philosophical Inquiry into the Origin of Our Ideas of Sublime and Beautiful (1756). Aquesta obra és la primera en argumentar quebell i sublim són termes oposats, de la mateixa forma que llum i foscor. Per Burke, la bellesa pot ser accentuada per la llum, el infinit, el vuit, la solitud, el silenci o la foscor. Aquests trets són sublims en una obra. La paraula sublim, té molta relació amb bell, i és fàcil confondre-les. Les dues són el resultat de presenciar una obra o quelcom amb certes característiques. S’han de tenir...