Diversidad E Inclusión Educativa: Algunas Reflexiones Sobre El Liderazgo En El CEnRO Escolar

DIVERSIDAD E INCLUSIÓN EDUCATIVA: ALGUNAS REFLEXIONES SOBRE EL LIDERAZGO EN EL CENRO ESCOLAR
Ma. Teresa González González
Aquest article expressa la idea que la societat és cada vegada més diversa, i això, es veu reflectit a les escoles. Aquesta diversitat és un factor important en el desenvolupament i la organització d’aquestes escoles i, per tant, no es pot tractar com un fet menor. Mª TeresaGonzález analitza aquest fet a partir de tres aspectes a tenir en compte:
1. Inclusió educativa i organització de centre
La idea principal d’aquest apartat és que la inclusió educativa constitueix un repte per al centre escolar en el seu conjunt i exigeix un canvi cultural generalitzat, i no només accions puntuals. Segons l’autora, quan parlem d’escola inclusiva no ens hem de centrarúnicament en l’aula i en el resultat de les actuacions de persones individuals sinó que és el centre en el seu conjunt qui ha de donar resposta a la diversitat de forma globalitzada.
Tenint en compte la nostra mentalitat sobre la diversitat i la inclusió podem observar que a la nostra societat tenim una visió molt cultivada en la que atribuïm les dificultats educatives dels alumnes als seus dèficits, ésa dir, donem les culpes a les seves capacitats. Tal com explica Ainscow (2007) aquesta visió és una barrera per a l’escola inclusiva ja que distreu l’atenció de qüestions sobre perquè fracassen les escoles en ensenyar a tants nens exitosament.
A més, tenim una idea preconcebuda de que l’atenció a la diversitat és un tema que s’ha de tractar des de departaments especialitzats, de tal manera quese li treu qualsevol responsabilitat a la organització del centre i a la resta de professionals que també treballen amb els alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta escassa capacitat organitzativa dels centres per assumir la responsabilitat amb la realitat social que l’envolta fa que es creï un entorn educatiu poc propici i estimulant per certs alumnes. Tal com explica l’autora, és elcentre escolar qui etiqueta i determina quins són alumnes “normals” i quins són “diversos” i qui els situa en una cultura escolar més o menys inclusiva, cosa que afecta directament en la seva vida quotidiana i en el seu funcionament escolar.
L’autora comenta un seguit de condicions organitzatives que constitueixen una barrera per a la inclusió:
* La tendència a homogeneïtzar i fragmentar elcurrículum: l’escola hauria de ser apte per a tothom i no dirigir-se únicament a un tipus determinat d’individu (blanc, sa, normal, catòlic, culte, ric, etc.)
* Estructures per la coordinació i treball docent infrautilitzades i tendència a l’individualisme.
* Formes d’agrupament d’alumnes que promouen l’exclusió.
* Condicions organitzatives que generen un clima escolar inhòspit per aels alumnes.
* L’escassa connexió i treball amb les famílies.
* Les dinàmiques de lideratge: els equips directius són qui han de remoure les barreres que dificulten la inclusió a partir del context organitzatiu del centre.

2. Inclusió educativa i lideratge
Per tal que una escola sigui inclusiva i, per tant, no exclogui als alumnes que en formen part, s’han de fer canvis profunds en lacultura escolar així com en els principis, creences i valors que es transmeten a través de l’acció pedagògica. Per aconseguir aquests canvis és important disposar d’una figura clara de lideratge.
Qui se’n ha d’ocupar del lideratge del centre és el director, que no només ha de gestionar l’organització sinó que l’ha de liderar. No només ha de ser el líder formal del centre sinó que ha d’aconseguirser el líder natural, fent que tot el professorat adquireixi un compromís amb el centre i dugui a terme la seva tasca pedagògica en un mateix sentit.
Tot i així, la feina del director no és fàcil ja que es mou en un terreny difícil i es desenvolupa en un context altament influït per els marcs socials, polítics i culturals. Per tant, la tasca que realitzin dins l’escola en quant a atenció a la...