Document 1_ Anàlisi Socioeducatiu Territori_edsoc


Graduat en Educació Social
Segon curs



Bases sociopolítiques de l’educació
Bloc C. Anàlisi socioeducativa d’un territori






Professor:
Rafael Merino
G6-150, tel. 935813195
Tutories: dimecres i divendres de 13 a 14
Rafael.merino@uab.cat





Primer document de treball





Setembre 2014



Sumari

Presentació del bloc C 4
Eines metodològiques de recerca 11
Organització dels seminaris 12Calendari 13


Presentació del bloc C

El bloc C de l’assignatura Bases sociopolítiques de l’educació té una dimensió pràctica (7 hores de gran grup i 15 hores de seminari), ja que consisteix en realitzar un treball de grup sobre un territori a escollir pels estudiants. Aquest estudi té dues parts diferenciades, una primera més sociològica, en la que es farà un estudi de la població, les relacionssocials, les desigualtats entre individus i col·lectius, els indicadors socioeconòmics i demogràfics i el pas de la història recent. La segona part consisteix en l’estudi de les institucions socioeducatives que tenen el territori escollit com a àmbit de la seva actuació.

L’objectiu d’aquest treball de recerca és doble. Per una banda, es pretén que l’alumnat desenvolupi habilitats d’anàlisid’indicadors socials per al diagnòstic de les necessitats socioeducatives d’un territori. Per l’altra banda, es pretén que l’alumnat desenvolupi habilitats instrumentals de recerca d’informació i documental, selecció de les dades més rellevants i elaboració d’informes, així com que aprengui a resoldre els problemes que surten en tot procés de recerca (obtenció de dades fiables, manca d’informació, rebuigde les institucions a donar certa informació...).

La primera qüestió que cal decidir és el territori, la unitat d’anàlisi. Per triar aquesta unitat cal considerar criteris administratius però també sociològics, així com criteris d’intervenció socioeducativa. El criteri administratiu és el que determina el llindar dels municipis, les agrupacions de municipis o les divisions en districtes o àrees degestió. Cal tenir-lo en compte perquè serà la referència de les estadístiques oficials (censos, padrons) i nombrosos estudis que encarreguen les institucions de cada territori (ajuntaments, consells comarcals, diputacions...). Ara bé, des del punt de vista sociològic, és important escollir una unitat que permeti l’estudi de les relacions socials i que reflecteixi l’heterogeneïtat dels grupssocials i de les demandes educatives, i això té a veure amb el volum de població. Si és molt petit no es podrà veure la riquesa i la complexitat de la societat i les demandes poden estar molt esbiaixades a una característica molt peculiar d’aquest col·lectiu, a més de ser escasses. Si és molt gran, la complexitat pot superar la capacitat de treball del grup i la connexió amb les demandes més lligadesa la vida quotidiana dels individus. Aquests problemes es poden resoldre amb l’agregació de nuclis de població petits o amb la fragmentació dels territoris grans. I aquí és on pot tenir utilitat el criteri administratiu. Quan un municipi té una dimensió mitjana (30-50.000 habitants) la relació entre complexitat sociològica, definició administrativa i possibilitats reals d’abastar el treball ésmolt clara. Quan són municipis més petits es pot recórrer a agrupacions subcomarcals o comarcals. Quan són municipis molt grans, i òbviament en el cas de Barcelona, cal fixar-se en la divisió per districtes o sectors.

La segona qüestió a tenir en compte és l’actitud. És convenient no deixar-se portar, d’entrada, pels “a prioris” que tots tenim dels territoris que coneixem, sobretot dels que hivivim. Per això és recomanable que els alumnes estudiïn un territori desconegut, per evitar que aquests coneixements previs esbiaixin la recerca. Una altra raó és que la inserció professional probablement serà en un territori desconegut. Així, la recerca a realitzar pot simular l’entrada en una ciutat de la qual s’ha de fer un estudi per situar una intervenció socioeducativa. I si algun membre del...