ECOLOGIA3 2

ECOLOGIA


1.- En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s'han instal·lat petits corrals  limitats per xarxes, on s'engreixen, amb pinso, alevins de peixos d'interès comercial (daurades principalment). Just sota d'aquestes zones s'han observat notables canvis en la comunitat del fons marí.
a)  Expliqueu perquè  la proposició que segueix no és acceptable:  "El pinsosprobablement no són consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa un aport de matèria orgànica que aprofiten sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sota el corral." (1 punt)
 b) Expliqueu en què es pot fonamentar l'impacte negatiu al qual fa referència la frase de sota: "L'aportament de matèria orgànica (del pinso) i d'excrements (dels peixos) canvien les condicions apropdel fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat just sota el corral." (1 punt)
c) Suposem que la biomassa d'alevins de daurades en un corral en un moment determinat sigui de 10 kg /m3  (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa és de 24 kg /m3  (pes fresc). Calculeu, en aquest cas, la producció neta en g/ m3/dia en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua. (1punt)
2.- El dibuix de sota representa dues basses (A i B) força diferents. A cada bassa hi habita una comunitat. El gràfic, mostra la variació de la temperatura amb la fondària  a cada bassa, en un dia d'estiu.

a) Què és una comunitat? Raoneu per què la comunitat que habita la bassa A pot ser força diferent de la de la bassa B. (1 punt)
b) Quina línia (1 ó 2) del gràfic correspon a cada bassa?S'ha trobat una espècie del zooplàncton que només pot viure entre 15 i 18 graus centígrads. Justifiqueu a quina bassa viu. (1 punt)
 c) Suposeu que es tallessin tots els arbres que rodegen la bassa B. Creieu que això comportaria, després d'un temps, algun canvi en la comunitat d'organismes aquàtics de la bassa? Per què? (1 punt)

3.- Observeu la següent figura, que mostra el flux d'energia en unecosistema terrestre (energia expressada en kcal.m-2.dia)

1) Compareu els valors de la producció primària  neta amb els de la producció secundària neta. Justifiqueu les diferències.
 
 
2)  Justifiqueu, amb l'ajut de la informació de l'esquema, el fet que el nombre de  nivells tròfics de qualsevol  ecosistema sigui limitat.
 
3) Comenteu quin camí seguirà a l'ecosistema  la  biomassavegetal i la matèria continguda als excrements dels herbívors. Quins oganismes hi participen?
4.- A la taula es proporcionen dades sobre una parcel·la d'un prat alpí i una d'un bosc tropical.
 
 
Producció primària bruta
Despeses de respiració
Biomassa
Nombre d'espècies
Prat alpí
4 g C m-2 dia-1
2 g C m-2 dia-1
2 Kg C m-2
17
Bosc Tropical
6,5 g C m-2 dia-1
6 g C m-2 dia-1
6 Kg C m-2
115

 
1) (1punt)
Calculeu les produccions primàries netes d'ambdós ecosistemes. Quina part serà disponible per al següent nivell tròfic (herbívors) en cada cas?
2) (1 punt)
Al llarg de la successió ecològica els ecosistemes augmenten el seu grau de maduresa. Quines són les característiques que indiquen la maduresa d'un ecosistema?
5.- En l'ecosistema de l'esquema (modificat de la "Història dels PaïsosCatalans") està representada una cadena tròfica marina.
 
 

1) (1 punt)
a) Indiqueu quin nivell tròfic correspon a cada un dels grups d'organismes que es representen en aquesta cadena.
GRUP D'ORGANISMES
NIVELL TRÒFIC
   Fitoplàncton
 
   Zooplàncton
 
   Nècton
 
   humans (pesca)
 
   Bacteris
 
b) Indiqueu la importància dels bacteris en el cicle de la matèria.
2) (1 punt)
Aquesta gràficarepresenta la piràmide de biomassa d'aquest ecosistema. Indiqueu a la mateixa, les xifres de biomassa que corresponguin a cada nivell. Expliqueu com és possible la sostenibilitat d'aquest ecosistema.



6.- Per estudiar el creixement de dues espècies de plantes en sòls amb nitrogen, es van cultivar alguns exemplars de cada espècie en parcel·les amb diferents quantitats de nitrogen al sòl. Al cap d’una...