Educació I Sociologia

EDUCACIÓ I SOCIOLOGIA

Émile Durkheim (1858-1917)

Emile Durkheim (1858 - 1917) Va néixer a Epinal (Alsàcia), França l'any 1858 en el si d'una família jueva, fill i nét de rabins jueus.

Es va graduar a l'École Normale Supérieure de París el 1882, va treballar com a professor de dret i filosofia.

Des de 1887 va ser professor de Pedagogia i Ciències Socials a la Universitat de Bordeus iel 1906 va ser designat professor de Sociologia a la Sorbona, per la qual cosa va ser el primer que va ensenyar oficialment aquesta disciplina a França.


Reflexió

En el llibre Educació i Sociologia, es descriu la doctrina de l'educació d'Émile Durkheim, que posseeix les següents idees capitals:
L'home, com a ésser social, està conformat per el seu ésser individual que es refereix als seusestats mentals i a la seva experiència personal, i també per un sistema d'idees, sentiments i hàbits del grup al qual pertany, com ara idees religioses, creences, pràctiques morals, tradicions, que es tradueixen en la forma de voluntat del subjecte, i en les nocions de les quals es conforma la intel·ligència. La constitució d'aquest ésser social és la finalitat de l'educació, sense defugir l'homecom a individu, ja que els atributs de l'home es transmeten per via social i es configuren històricament pels avatars de la civilització.
S'entén a l'educació com un fet eminentment social:
L'educació és l'acció exercida per les generacions adultes sobre les quals encara no estan madures per a la vida social. Té per objecte suscitar i desenvolupar en el nen cert nombre d'estats físics,intel·lectuals i morals, que exigeixen d'ell la societat política en conjunt i el medi especial, al qual està particularment destinat.

L'educació és un fet que dirigeix ​​la pedagogia, i és estudiat per la ciència de l'educació. La psicologia i la sociologia col·laboren per estudiar científicament l'educació. La psicologia aborda el fet assumint la psicologia del nen davant la de l'adult, la sociologia,des dels elements de la civilització i els elements en què aquests es transmeten. La pedagogia és llavors una obra de reflexió que busca resultats de tots dos ordres per establir principis de conducta o per reformar l'educació. Cal conèixer plenament les condicions del fet educatiu, perquè hi hagi més probabilitats d'utilitzar-lo eficaçment. Per això, és indispensable entendre les institucionsd'acord a la seva funció, dirigida cap a una pedagogia racional i eficaç dins dels límits socials, analitzant els seus components, les seves necessitats i les gènesi de les seves causes.



Per Durkheim, fent sociològic l'anàlisi moral, és possible atorgar-li un fonament racional, ni religiós ni metafísic, recuperant les seves veritats al projectar-les en el pla del pensament laic. L'educaciómoral té com a funció inicial al nen en els deures, suscitar certes virtuts, "desenvolupar-hi l'aptitud general per a la moralitat, les disposicions fonamentals que estan en l'arrel de la vida moral, constituir-hi l'agent moral, disposat a les iniciatives que són condició general del progrés." Cal entendre com a elements de moralitat l'esperit de disciplina, l'esperit d'abnegació i l'esperitd'autonomia, orientats cap el deure i el bé. La gradual assimilació del sentit del gust de la regularitat, la limitació de desitjos i el respecte per la regla a reconèixer-la racionalment fundada, suposa la seva aplicació metòdica de la intel·ligència.



Encara que l'ideal intel·lectual està menys definit que el moral, és clar que cal constituir en l'esperit cert nombre d'aptituds fonamentals queDurkheim anomena categories:
nocions-mares, centres de intel·ligibilitat, que són els marcs i els útils del pensament lògic. S’ha d’entendre per categories, no només les formes més abstractes del pensament, la noció de causa, o la de substància, sinó les idees més riques de contingut, que presideixen la nostra interpretació actual: la nostra idea del món físic, la nostra idea de la vida , la...