El com i el perquè de la Psicologia Social

FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ

1. El com i el perquè de la Psicologia Social.
Presentació

La PS és una disciplina científica que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals.
3 punts determinen la seva història:
La definició del social i el psicològic.
La conceptualització de la seva relació.
La propostametodològica de la relació.
2 Grans perspectives:
PS Psicològica: possibilitat de definir diferentment els processos psicològics i socials, que estan relacionats però exteriorment. Possibilitat d'utilitzar els mètodes de les ciències positives per analitzar la relació i trobar lleis generals que la regulin.
PS Sociològica: difícil limitar on comença un fenomen i on l'altre. La relació entre processospsicològics i socials és d'interioritat i s'aposta per mètodes interpretatius.

Introducció

Diferents versions sobre l'origen i sobre el com i el perquè de la PS.
En tant que disciplina científica i camp d'estudi amb identitat pròpia, s'origina a mitjans/finals del segle XIX en diferents països d'Europa. “Llarg passat però curta història”.
Reflexions prèvies:
Si l'individu és únic oidèntic als altres.
Si la persona és producte de la societat o al revés.
Si la relació individu-societat és un problema amb sentit o expressa una ideologia latent.
Si la naturalesa dels éssers humans és egoista i necessita de processos de socialització o si és social per naturalesa.
Si les persones són agents lliures o estan determinades per forces socials i culturals.
Estudiem des de la PSS:Èmfasi en la historicitat dels fenòmens socials (caràcter canviant).
Fenòmens psicològics socialment construïts (2 cares de la mateixa moneda).
Dimensió simbòlica com a factor determinant.
Per contra, en manuals escrits des de la PSP, la realitat social es caracteritza per:
No manifestació de l'aspecte simbòlic.
Món entès des dels esquemes perceptius de l'individu i no depenent dels processos deproducció i reproducció social.
Persones guiades per petits indicadors estimulants i sense capacitat d'agència.
Elaboració de normes de convivència en relació a la funció social, sense lloc per al conflicte.
Nul·la atenció a les relacions de poder, que determinen l'estructura social i la identitat.
Pressupostos metodològics:
Criteris positivistes.
Producció coneixement = experiment delaboratori.
Aspiració de formulació de lleis generals de comportament social de l'individu.
Dins de la mateixa perspectiva també varia la interpretació.
I. Martin-Baró - “Entre l'individu i la societat. Acció i ideologia” (1996):
Similituds amb perspectiva UOC:
Sentit i significat són claus en la comprensió de la realitat i l'acció social.
Persona i societat es constitueixen mútuament.Necessitat de superar la intenció positivista d'entendre, predir i controlar la conducta.
Diferències (en el com superar la intenció positivista):
MB defensa que l'abandonament d'aquest objectiu possibilita una major llibertat individual i grupal mitjançant la presa de consciència sobre els determinismes socials de l'acció.
Conèixer els determinismes possibilita opcions més personals i accions mésconscients.
Dóna la màxima rellevància a la ideologia, deixant el simbolisme en segon pla.
Proposa que l'estructura socioeconòmica és determinant en el ser i l'actuar de les persones, més enllà dels processos de construcció social.
La proposta de MB:
es realitza dees d'un context de fort conflicte social i és completament deutora d'un posicionament polític clar (marxisme?)
fuig de les Pssatemporals i formalistes i aposta per dotar la disciplina amb un fort caràcter de denúncia i crítica social.
Defineix la PS com a estudi científic de l'acció quant a ideològica (esquemes cognoscitius i valoratius produïts pels interessos de la classe dominant i imposats a les persones, que els assumeixen com a propis).

1. La dimensió social.

1.1. La separació social / psicològic....